L'alba religiosa és una variant de l'Alba, un gènere de poesia trobadoresca. En l'alba, el poeta expressa un desig que arribi el matí, i per tant que quedi enrere la nit. El matí és el símbol de la glòria divina, de la gràcia, de la Verge, que és la dama a la qual tothom pot expressar el seu amor, sense necessitat de fer servir un senhal, etc. Per contra, es tem o es malparla de la nit, que és el símbol de temptacions, del pecat.
Segons Riquer, es conserven sis albes religioses en la poesia trobadoresca.[1]
- ↑ Riquer, Los trovadores, p. 62