Alberto Moravia

Alberto Moravia

Biografia
Naixement	28 novembre 1907 Roma
Mort	26 setembre 1990 (82 anys) Roma
Sepultura	Cementiri Monumental Verano
Diputat al Parlament Europeu
Representa: Partit Comunista Italià 24 juliol 1984 – 24 juliol 1989 Legislatura: II legislatura del Parlament Europeu Circumscripció electoral: Itàlia Electe a: eleccions al Parlament Europeu de 1984
President PEN Club Internacional
1960 – 1962 ← André Chamson – Victor E. van Vriesland →
Dades personals
Residència	maison-musée d'Alberto Moravia (fr) (1963–1990)
Religió	Ateisme
Activitat
Lloc de treball	Estrasburg Brussel·les
Ocupació	escriptor
Activitat	1929 -
Partit	Partit Comunista Italià
Membre de	Acadèmia Americana de les Arts i les Ciències
Gènere	Novel·la, guió cinematogràfic i assaig
Nom de ploma	Alberto Moravia Pseudo
Obra
Obres destacables (1929) Gli indifferenti (1944) Agostino (1948) La disubbidienza (1951) Il conformista (1954) Contempt (1954) Racconti romani (1960) Boredom (1971) Yo y él (1991) La mujer leopardo
Família
Cònjuge	Carmen Llera (1986–1990) Elsa Morante (1941–1961)
Parella	Dacia Maraini (1962–1978)
Germans	Adriana Pincherle
Premis
(1983)  premi internacional Viareggio-Versilia (1961)  Premi Viareggio (1954)  premi Marzotto (1952)  Premi Strega

Alberto Moravia (Roma, 28 de novembre de 1907 - Roma, 26 de setembre de 1990)^[1] va ser un novel·lista i periodista italià. Les seves novel·les exploraven qüestions de la sexualitat moderna, l'alienació social i l'existencialisme. Moravia és més conegut per la seva primera novel·la Gli indifferenti (El temps de la indiferència 1929) i per la novel·la antifeixista Il Conformista (1947), la base de la pel·lícula El conformista (1970) dirigida per Bernardo Bertolucci. Altres novel·les seves adaptades per al cinema són Agostino, filmada amb el mateix títol per Mauro Bolognini el 1962; Il disprezzo, filmat per Jean-Luc Godard com a Le Mépris (1963); La noia, filmada amb aquest títol per Damiano Damiani el 1963 i estrenada als EUA com a The Empty Canvas el 1964 i La ciociara, filmada per Vittorio De Sica com La camperola (1960). L'Ennui (1998) de Cédric Kahn és una altra versió de La noia.

Moràvia va comentar una vegada que els fets més importants de la seva vida havien estat la seva malaltia, una infecció tuberculosa dels ossos que el va confinar a un llit durant cinc anys i el feixisme, perquè tots dos el van fer patir i fer coses que d'altra manera no hauria fet. "És allò que estem obligats a fer el que forma el nostre caràcter, no allò que fem per voluntat pròpia". Moràvia era ateu. La seva escriptura estava marcada pel seu estil factual, fred i precís, que sovint representava el malestar de la burgesia. Tenia les seves arrels en la tradició de la narrativa del segle xix, recolzada per una alta consciència social i cultural. Moravia creia que els escriptors, si volien representar la realitat, "assumeixen una posició moral, una actitud política, social i filosòfica clarament concebuda" però també que, en definitiva, "Un escriptor sobreviu malgrat les seves creences". Entre 1959 i 1962 Moravia va ser president del PEN Club Internacional, l'associació mundial d'escriptors.