Un alcaid (de l'àrab القائد, al-qā'id, ‘governador’, ‘aquell qui mana’) era, en època andalusina, el nom que rebien els governadors d'una cora, d'una ciutat o d'un castell. També rebien aquest nom diversos tipus de comandaments: a l'exèrcit (qā'id al-ʿaskar), a la flota (qā'id al-ustul) i a la frontera amb els pobles cristians (qā'id aṯ-ṯagr).[1]
- ↑ «alcaid». A: Diccionari d'Història de Catalunya. Barcelona: Edicions 62, 1998, p. 22. ISBN 84-297-3521-6.