Alexandreis

Infotaula de llibreAlexandreis

Frontis del manuscrit (ms.13) de 1419
conservat a la Biblioteca Pública de Tarragona
Tipusobra literària i poema èpic Modifica el valor a Wikidata
Fitxa
AutorGualter de Châtillon Modifica el valor a Wikidata
Llenguallatí Modifica el valor a Wikidata
PublicacióFrança, 1558 (Gregorià) Modifica el valor a Wikidata
Creacióc. 1180
Dades i xifres
TemaAlexandre el Gran Modifica el valor a Wikidata
Gènerepoema èpic Modifica el valor a Wikidata

Alexandreis és un poema èpic medieval del segle xii. És l'obra més coneguda de Gualter de Châtillon, escriptor medieval en llatí, en hexàmetres, i una de les obres cabdals d'aquest període de l'edat mitjana.[1] S'inspira sobretot en l'obra clàssica de Quint Curci Ruf Història d'Alexandre el Gran.[2][3]

Es tracta d'una extensa obra dividida en deu llibres, escrita aproximadament entre 1178 i 1182, en forma de 5.464 versos hexamètrics, on l'autor descriu les gestes d'Alexandre el Gran. El llibre era dedicat al seu protector Guillem de Reims; així, la unió de la primera lletra de cada capítol configura el seu nom en llatí (GVILLERMUS).[4] Aquesta obra va exercir una gran influència en la transmissió de la figura d’Alexandre a la literatura occidental.[5] Popular arreu de l'Europa medieval, als Països Catalans, setze manuscrits, molts amb glosses en català, se n'han conservats fins al temps present.[6]

  1. de Castellione, Philippus Ghaltherus; Muedener, F.A.W. (ed.). M. Philippi Gualtheri ab insulis dicti de Castellion: Alexandreis ad fidem librorum. Leipzig: B.G. Teubneri, 1863. 
  2. Curci Rufus, Quint. Història d'Alexandre el Gran. Traducció: Manuel de Montoliu, Josep Vergés. Revisió: Joan Estelrich. Barcelona: Fundació Bernat Metge, anys 1925 - 1926 i 1935. 
  3. Pomer Monferrer, Luis «Continentia i clementia en la tradició d'Alexandre el Gran: el tracte rebut per la família de Darios» (pdf). Stuia Philologica Valentina, 14, 2012. ISSN: 1135-950.
  4. «bibliotheca Augustana». [Consulta: 30 desembre 2023].
  5. Pomer Monferrer, 2012, p. 413.
  6. Pujol, 2022, p. 3.

From Wikipedia, the free encyclopedia · View on Wikipedia

Developed by Tubidy