Alfa del Centaure

Infotaula objecte astronòmicAlfa del Centaure 
Tipusestrella múltiple, estrella de navegació, sistema estel·lar triple i font d'emissió de raigs UV Modifica el valor a Wikidata
Tipus espectral (estel)K1V[1] Modifica el valor a Wikidata
Constel·lacióCentaure Modifica el valor a Wikidata
ÈpocaJ2000.0 Modifica el valor a Wikidata
Dades orbitals
Excentricitat e0,516 Modifica el valor a Wikidata
Característiques físiques i astromètriques
Distància de la Terra4,36 a. ll. Modifica el valor a Wikidata
Radi1,227 R☉ Modifica el valor a Wikidata
Magnitud absoluta4,385 Modifica el valor a Wikidata
Magnitud aparent (V)−0,1 (banda V)[2] Modifica el valor a Wikidata
Massa1,1 M☉[3] Modifica el valor a Wikidata
Temperatura efectiva5.781 K[4] Modifica el valor a Wikidata
Paral·laxi742 mas[2] Modifica el valor a Wikidata
Moviment propi (declinació)786 mas/a [2] Modifica el valor a Wikidata
Moviment propi (ascensió recta)−3.608 mas/a [2] Modifica el valor a Wikidata
Velocitat radial−25,1 km/s[5] Modifica el valor a Wikidata
Gravetat superficial equatorial18.000 cm/s²[4] Modifica el valor a Wikidata
Ascensió recta (α)14h 39m 29.7199s[6] Modifica el valor a Wikidata
Declinació (δ)-61° 10' 4.001''[6] Modifica el valor a Wikidata
Metal·licitat0,25[4] Modifica el valor a Wikidata
Coloríndex de color U-B= 0,23 Modifica el valor a Wikidata
Lluminositat1,519 lluminositats solars Modifica el valor a Wikidata
Part deNúvol G Modifica el valor a Wikidata
Format per
Catàlegs astronòmics

Alfa del Centaure (α Centauri) és l'estel més brillant de la constel·lació del Centaure i el tercer estel més brillant del cel nocturn. Per a la majoria d'observadors de l'hemisferi nord, es troba massa al sud per a poder veure-la, però és una de les estrelles més destacades per als observadors de l'hemisferi sud, ja que marca una de les direccions de la Creu del Sud.

És el sistema estel·lar més proper al nostre sistema solar, a una distància de només 4,2–4,4 anys llum, i en realitat es tracta d'un sistema triple, format per Alfa del Centaure A, Alfa del Centaure B i Alfa del Centaure C, oficialment Proxima Centauri. El seu nom propi és Rigil Kentaurus, derivat de l'àrab Al Rijl al Kentaurus, que significa 'el peu del centaure', però és més habitual anomenar-la amb la seva designació de Bayer.[7]

Alfa Centauri A té 1,1 vegades la massa i 1,5 vegades la lluminositat del Sol, mentre que Alpha Centauri B és més petit i més fresc, a 0,9 vegades la massa del Sol i menys de 0,5 vegades la seva lluminositat.[8] La parella orbita al voltant d'un centre comú amb un període orbital de 79 anys.[9] La seva òrbita el·líptica és excèntrica, de manera que la distància entre A i B varia des de 35,6 unitats astronòmiques (UA), o aproximadament la distància entre Plutó i el Sol, fins a 11,2 ua, o aproximadament la distància entre Saturn i el Sol.

Alpha Centauri C, o Pròxima Centauri, és una petita nana vermella (Tipus M). Encara que no és visible a simple vista, Pròxima Centauri és l'estrella més propera al Sol a una distància de 4.24 a.l. (1.30 pc), una mica més a prop que Alpha Centauri AB. Actualment, la distància entre Proxima Centauri i Alpha Centauri AB és d'aproximadament 13.000 ua (0,21 a.l.),[10] equivalent a unes 430 vegades el radi de l'òrbita de Neptú.

Pròxima Centauri té dos planetes confirmats: Pròxima b, un de la mida de la Terra a la zona habitable descobert el 2016, i Pròxima d, una sub-Terra candidata que orbita molt a prop de l'estrella, es va anunciar el 2022.[11] L'existència de Proxima c, un mini-Neptú a 1,5 ua de distància descobert el 2019, és controvertida.[12] Alpha Centauri A pot tenir un candidat de planeta de la mida de Neptú a la zona habitable, tot i que encara no se sap que sigui de naturalesa planetària i podria ser una pertorbació del mètode d'anàlisi.[13] Alpha Centauri B no té planetes coneguts: el planeta Bb, suposadament descobert el 2012, es va desmentir més tard,[14] i encara no s'ha confirmat cap altre planeta.

  1. «Search for associations containing young stars (SACY). I. Sample and searching method» (en anglès). Astronomy and Astrophysics, 3, desembre 2006, pàg. 695-708. DOI: 10.1051/0004-6361:20065602.
  2. 2,0 2,1 2,2 2,3 SIMBAD.
  3. URL de la referència: http://adsabs.harvard.edu/abs/1994A&A...292..115A.
  4. 4,0 4,1 4,2 Thomas Nordlander «TheGaia-ESO Survey: Sodium and aluminium abundances in giants and dwarfs» (en anglès). Astronomy and Astrophysics, 21-04-2016, pàg. A115. DOI: 10.1051/0004-6361/201528014.
  5. Michel Mayor «The Geneva-Copenhagen survey of the Solar neighbourhood. Ages, metallicities, and kinematic properties of ∼14 000 F and G dwarfs» (en anglès). Astronomy and Astrophysics, 3, 16-04-2004, pàg. 989–1019. DOI: 10.1051/0004-6361:20035959.
  6. 6,0 6,1 Thomas Nordlander «TheGaia-ESO Survey: Sodium and aluminium abundances in giants and dwarfs» (en anglès). Astronomy and Astrophysics, 21-04-2016, pàg. A115. DOI: 10.1051/0004-6361/201528014.
  7. Error de citació: Etiqueta <ref> no vàlida; no s'ha proporcionat text per les refs nomenades WGSN
  8. Kervella, Pierre; Thevenin, Frederic «A Family Portrait of the Alpha Centauri System». European Southern Observatory Press Release, 15-03-2003, pàg. 5. Bibcode: 2003eso..pres...39.. eso0307, PR 05/03.
  9. Error de citació: Etiqueta <ref> no vàlida; no s'ha proporcionat text per les refs nomenades SixthCatOrbVisBin
  10. Kervella, P.; Thévenin, F.; Lovis, C. «Proxima's orbit around α Centauri». Astronomy & Astrophysics, 598, gener 2017. arXiv: 1611.03495. Bibcode: 2017A&A...598L...7K. DOI: 10.1051/0004-6361/201629930.
  11. Error de citació: Etiqueta <ref> no vàlida; no s'ha proporcionat text per les refs nomenades Faria2022
  12. Error de citació: Etiqueta <ref> no vàlida; no s'ha proporcionat text per les refs nomenades Artigau2022
  13. Error de citació: Etiqueta <ref> no vàlida; no s'ha proporcionat text per les refs nomenades WagnerBoehle2021
  14. Error de citació: Etiqueta <ref> no vàlida; no s'ha proporcionat text per les refs nomenades Rajpaul2016

From Wikipedia, the free encyclopedia · View on Wikipedia

Developed by Tubidy