Un aliment funcional és aquell que, a més del seu valor nutricional, aporta altres beneficis per a la salut i el benestar, sigui perquè conté components biològicament actius de forma natural (fruites, vegetals, cereals, llet...) o bé per addició durant la seva elaboració (iogurts amb probiòtics, sucs de fruita enriquits amb vitamines...) per millorar el nivell nutricional i qualitat de l'aliment amb l'objectiu d'aportar beneficies fisiològics i prevenir malalties cròniques.[1]
Els aliments funcionals acostumen a estar dissenyats amb l'objectiu de tractar algun problema fisiològic que afecti a la població en general, com reduir el nivell de colesterol en sang o modular la microbiota intestinal. A diferencia dels nutricèutics, no es poden considerar medicaments, ni substituents d’aquests, nomes aporten beneficis extres a part del seu valor nutricional.[2]
Entre els components bioactius més comuns utilitzats per elaborar aliments funcionals es troben els probiòtics i prebiòtics en els productes làctics, antioxidants i vitamines per enriquir sucs de fruites.[1]
Un aliment funcional per poder incloure declaracions nutricionals a la seva etiqueta informativa sobre els beneficis que aporta ha d'haver demostrat clínicament que tingui aquests efectes sobre la salut. Algunes de les probes que es requereixen son demostrar que el component bioactiu o nutrient es troba en l'aliment final en una concentració significativa i que aquest es trobi en una forma assimilable.[3]
<ref>
no vàlida;
no s'ha proporcionat text per les refs nomenades :2