Almaz

El programa Almaz (rus: Алмаз. "diamant") consistí en una sèrie d'estacions espacials militars (o "Estacions Orbitals Pilotades", OPS en rus), llançat per la Unió Soviètica a l'empara del programa civil DOS-17K (Estació espacial orbital), denominat Saliut després del 1971. L'objectiu d'Almaz era determinar la utilitat de les observacions terrestres fetes per humans en òrbita. Per fer-ho les estacions Almaz anirien equipades amb càmeres òptiques de molt alta resolució i sensors infrarojos.^[1]

Almaz entrà en competició directa amb el projecte Soiuz R (R de Razvedki, intel·ligència, en rus) de Serguei Koroliov, que consistia en una càpsula Soiuz tripulada que s'acoblaria amb un mòdul equipat amb l'equip de reconeixement militar.^[2]

Es llançaren tres estacions Almaz: Saliut 2, Saliut 3 i Saliut 5.

La Saliut 2 fallà just després d'assolir l'òrbita, però tant la Saliut 3 com la Saliut 5 dugueren a terme proves tripulades amb èxit. Seguint amb la Saliut 5, el ministre de Defensa soviètic considerà el 1978 que el temps emprat en el manteniment de l'estació sobrepassava els beneficis relatius respecte al funcionament automàtic dels satèl·lits de reconeixement.

Els nuclis de les estacions espacials van ser coneguts internament com a (rus: ОПС, GRAU index 11F71 i 11F71B), de "Orbital Piloted Station" (rus: Орбитальная Пилотируемая Станция).^[3] Com a part del programa Almaz, van ser creades diverses naus espacials per a ús de suport: la nau espacial VA, el Functional Cargo Block i la nau espacial TKS, que van ser utilitzades en diverses combinacions.^[4][5] El llegat del programa Almaz continua avui en dia amb el mòdul Zarià de l'EEI com a exemple.