Alois Riehl

Aquest article o secció no cita les fonts o necessita més referències per a la seva verificabilitat.

Geheimer Regierungsrat ^(en)
Alois Riehl

(dècada del 1920)
Biografia
Naixement	(de) Alois Adolf Riehl 27 abril 1844 Bozen (Itàlia)
Mort	21 novembre 1924 (80 anys) Neubabelsberg (Alemanya) (en)
Religió	Luteranisme
Formació	Universitat de Graz Universitat de Viena Universitat d'Innsbruck Universitat de Múnic
Activitat
Lloc de treball	Friburg de Brisgòvia Kiel
Ocupació	filòsof, professor d'universitat, botànic
Ocupador	Universitat Frederic Guillem de Berlín, catedràtic (1905–) Universitat de Halle, catedràtic (1898–1905) Universitat Christian Albrecht de Kiel, catedràtic (1896–1898) Universitat de Friburg de Brisgòvia, catedràtic (1882–1896) Universitat de Graz, catedràtic (1878–1882) Universitat de Graz, professor extraordinari (1873–1878)
Membre de	Académie des Sciences Morales et Politiques (membre corresponent) (1909–)
Alumnes	Richard Hönigswald, Eduard Spranger, Max Frischeisen-Köhler i Heinrich Scholz
Obra
Estudiant doctoral	Kurt Lewin, Richard Hönigswald, Rudolf Martin, Oswald Spengler, Heinrich Scholz, Paul Hensel, Gerhard Stammler (en) , Viktor Henry (en) , Heinrich Zurkuhlen (en) i Max Frischeisen-Köhler
Família
Pare	Josef Riehl
Germans	Josef Riehl
Premis
(1913)  doctor honoris causa per la Universitat de Princeton

Alois Adolf Riehl (Bolzano, Imperi Austrohongarès, actualment Itàlia, 27 d'abril de 1844 – 21 de novembre de 1924) fou un filòsof germà de Josef Riehl, hi va estar al corrent filosòfic neokantià i va treballar com a professor a Graz, després a la Universitat de Friburg de Brisgòvia i finalment a Berlín, on el comissionat Mies van der Rohe ho designà per a la seva llar a Neubabelsberg. El seu pensament és pròxim al realisme crític. I el seu monisme filosòfic pretén superar tot dualisme entre allò físic i el que és psíquic. Riehl va morir a Berlín i va ser soterrat a l'Alter Friedhof a Klein-Glienicke. La seua dona Sofie, fou la tia de Frieda Gross, la dona del metge austríac, científic i revolucionari, Otto Gross.