Tipus | comarca del País Valencià | |||
---|---|---|---|---|
Localització | ||||
| ||||
Estat | Espanya | |||
Comunitat autònoma | País Valencià | |||
Província | Castelló | |||
Capital | Albocàsser | |||
Conté la subdivisió | Albocàsser Ares del Maestrat Atzeneta del Maestrat (2023–) Benafigos (2023–) Benassal Catí Culla Tírig Vilafranca (–2022) Vilar de Canes Vistabella del Maestrat la Serratella (2023–) la Torre d'en Besora | |||
Població humana | ||||
Població | 6.299 (2022) (7,45 hab./km²) | |||
Idioma oficial | català (predomini lingüístic) | |||
Geografia | ||||
Superfície | 846,05 km² | |||
Limita amb | ||||
L'Alt Maestrat és una comarca valenciana del nord i muntanyosa, amb capital a Albocàsser. Limita al nord amb els Ports, a l'oest amb l'Aragó, al sud amb l'Alcalatén i a l'est amb el Baix Maestrat i la Plana Alta.
L'Alt Maestrat, declarat lloc d'interès comunitari per la Generalitat Valenciana, és una comarca de relleu molt accidentat com a punt més alt la Mola d'Ares amb 1.315 metres d'altura sobre el nivell del mar. El Maestrat és una terra seca, de pobles petits, de gent que hi ha viscut sempre de conrear la seva terra i pasturar el ramat. Hi ha estat els antics habitants de la comarca els que més han marcat aquest territori a sobre les vessants de les muntanyes per poder-hi aprofitar la terra transformant així el seu paisatge. Terrasses i més terrasses fetes amb pedra seca són un distintiu de l'Alt Maestrat. La comarca està composta pels pobles d'Albocàsser, Ares del Maestre, Benassal, Catí, Culla, Tírig, La Torre d'en Besora, Vistabella del Maestrat, Benafigos, Atzaneta del Maestrat i Vilar de Canes. Quasi tots es troben a sobre d'una mola, amb carrerons estrets i costeruts. La localitat de Vilafranca també formava part de la comarca fins l'octubre del 2022, quan va passar a formar part de la comarca de Els Ports.
L'ICV publica el 30 de desembre del 2022 el canvi de comarca de quatre pobles, Vistabella del Maestrat, Benafigos i Atzaneta del Maestrat passen de la comarca de l'Alcalatén a l'Alt Maestrat i la Serratella passa de la Plana Alta a l'Alt Maestrat.[1][2]
Els seus recursos naturals avui dia són els excel·lents formatges de merescuda fama, mel o torrons que endolceixen el paisatge i fan amable la seva visita.