هضبة الجولان (ar) רמת הגולן (he) | |||||
Localització | |||||
---|---|---|---|---|---|
| |||||
Territori reivindicat per | Israel Síria | ||||
Estat | Israel | ||||
Districte | Districte del Nord | ||||
Subdistricte | Sub-districte del Golan | ||||
Consell regional | Consell Regional del Golan | ||||
Geografia | |||||
Superfície | 1.800 km² | ||||
Altitud | 1.226 m | ||||
Punt més alt | Hermon (2.813,95 m) | ||||
Dades històriques | |||||
Esdeveniment clau
| |||||
Lloc web | golan.org.il… |
Els alts del Golan (àrab: هضبة الجولان, haḍba al-Jūlān o al-Jawlān; hebreu: רמת הגולן, ramat HaGolan) o, simplement, el Golan, són un altiplà al sud-oest de Síria, a la frontera amb Israel, Jordània i el Líban. L'Organització de les Nacions Unides, mitjançant la Resolució 242 del Consell de Seguretat, els considera territoris ocupats, mentre que Israel els considera territoris en disputa.
Geogràficament és una regió que domina tant la plana inferior que envolta el mar de Galilea o llac Tiberíades, a Israel, com l'altiplà de Síria, amb Damasc, la capital siriana, al mig.
Correspon aproximadament a l'antiga Gaulanitis i el seu nom derivava de la vila de Golan, esmentada a l'Antic Testament. Fou part de la província de Palestina Secunda. Durant el domini dels romans d'Orient la regió era possessió dels ghassànides i hi tenien una de les seves places principals. Va ser conquerida pels musulmans per Shurahbil quan va ocupar al-Urdunn, i va pertànyer a aquest districte però més tard va passar a la província de Damasc segon al-Tabari, i de la que fou un dels sis districtes segons al-Mukaddasi. Sota domini àrab la regió va tenir uns límits un pel més reduïts però encara incloent els territoris a l'est del Nahr al-Allan, on estaven dues ciutats que portaven el qualificatiu d'al-Djawlan: Djabiyat al-Djawlan i Sahm al-Djawlan.[1] Baniyas va conservar la capitalitat durant el període mameluc.
Integrat des del segle xvi a l'imperi otomà, la capital va passar a Kuneitra. Després de la Primera Guerra Mundial va formar part del territori de Síria, aleshores administrada per França. Per la seva posició estratègica, Israel va ocupar la regió durant la Guerra dels Sis Dies (1967). El 1974 un acord entre Israel, i Síria permeté l'establiment d'una missió de l'ONU entre els dos estats. La part dominada pels israelians, però, fou colonitzada i el desembre del 1981 fou annexada unilateralment, a l'estat d'Israel, essent primer ministre Menachem Begin. La població autòctona en fugí durant l'ocupació, i hi resten solament unes poques comunitats druses, circassianes i alauites. L'annexió no és reconeguda per cap país del món, que segueixen considerant-los territori ocupat.