Back Quercus ilex AN سنديان أخضر Arabic سنديان اخضر ARZ Quercus ilex AST Daş palıd Azerbaijani داش پالید AZB Каменен дъб Bulgarian Hrast crnika BS Quercus ilex CEB Leccia Corsican
|
Per a altres significats, vegeu «L'Alzina». |
Quercus ilex  | |
|---|---|
 | |
| Dades | |
| Font de | fusta d'alzina |
| Estat de conservació | |
 | |
| Risc mínim | |
| UICN | 62537 |
| Taxonomia | |
| Superregne | Eukaryota |
| Regne | Plantae |
| Ordre | Fagales |
| Família | Fagaceae |
| Gènere | Quercus |
| Espècie | Quercus ilex L., 1753 |
| Nomenclatura | |
| Epònim | Ilex |
| Distribució | |
 En verd: Quercus ilex subsp. ilex. En ataronjat: Quercus ilex subsp. rotundifolia. | |
.svg){kind=icon}
L'alzina (Quercus ilex L. o Quercus ilex ssp. ilex L.),[1] també coneguda com a aglaner, aglanera, glaner,[2] aulina i bellotera, és un arbre de fullatge persistent de la família de les fagàcies. Tant «alzina» com «aulina» provenen del llatí * ĭlĭcīna o * ēlĭcīna, derivat d'ilex "alzina". Aglaner "que fa glans" és derivat de gla, el fruit de l'alzina. Belloter "que fa bellotes" deriva del seu fruit, la bellota, provinent de l'àrab ballūṭa.[3]
És un arbre de talla mitjana que pot assolir els 25 m d’alçada. En estat salvatge, és de copa ovalada al principi i després es va eixamplant fins a quedar finament amb forma arrodonida-aixafada. L’alzina és l’arbre més representatiu de la Península Ibèrica.
- ↑ Pascual, Ramon. Guia dels arbres dels Països Catalans. 3a edició. Barcelona: Pòrtic Natura, 1994, p. 94-95. ISBN 84-7306-390-2.
- ↑ DCVB, DIEC
- ↑ Alcover, Antoni M.; Moll, Francesc de B. Diccionari català-valencià-balear. Barcelona: IEC, 2002. Arxivat 2004-08-26 a Wayback Machine.