Back Quercus suber AN سنديان فليني Arabic سنديان فلينى ARZ Quercus suber AST Mantar palıdı Azerbaijani Дуб коркавы Byelorussian Дуб корачны BE-X-OLD Корков дъб Bulgarian Hrast plutnjak BS Quercus suber CEB
Quercus suber  | |
|---|---|
 Surera de més de 18 metres situada davant de la gossera municipal de Tossa de Mar. | |
| Dades | |
| Font de | suro i cork oak wood (en)  |
| Estat de conservació | |
 | |
| Risc mínim | |
| UICN | 194237 |
| Taxonomia | |
| Super-regne | Eukaryota |
| Regne | Plantae |
| Ordre | Fagales |
| Família | Fagaceae |
| Gènere | Quercus |
| Espècie | Quercus suber L., 1753 |
| Distribució | |
 | |
.svg){kind=icon}
L'alzina surera (Quercus suber L.),[1] també anomenada surera o suro,[2] és un arbre perennifoli de la família de les fagàcies d'aspecte molt semblant a l'alzina i de mida mitjana. És originari de la Mediterrània occidental.
La seva característica més identificativa és l'escorça, grisenca, gruixuda i rugosa, de la qual s'extreu el suro. A causa d'aquesta escorça, la surera s'ha explotat forestalment i s'ha afavorit la seva expansió a les terres on pot créixer. És una de les espècies més valuosa i característica de la conca mediterrània. Es diferencia dels altres Quercus mediterranis per posseir una gruixuda escorça suberosa (suro, suberina) en tronc i branques i, per la seva facilitat per a regenerar una nova escorça o capa de suro, a través del fel·logen, immediatament després d'haver-li extret l'anterior escorça per l'operació del destapi.
Altres Quercus asiàtics posseeixen suros més o menys suberosos, però el suro de Quercus suber és l'únic amb calibre, homogeneïtat i proprietats químiques i físic-mecàniques adequades per a satisfer les exigències de la indústria surera i els usos que el mercat demana.
Forma boscos clars, anomenats suredes, a les terres baixes, especialment del litoral, sobre terrenys silicis i zones asolellades. Es pot trobar barrejada amb el pi blanc o amb el pi pinyer, però l'explotació humana l'ha afavorit en detriment dels altres arbres.
A Portugal, des de desembre 2011, és l'arbre nacional per votació parlamentària. Anomenat sobreiro, i al costat de la bandera i l'himne, és declarat com a símbol nacional. La decisió va ser presa amb l'aprovació del projecte de Resolució 123/XII en l'Assemblea de la República i amb la reunió de 2291 signatures en petició pública.[3]
- ↑ Pascual, Ramon. Guia dels arbres dels Països Catalans. 3a edició. Barcelona: Pòrtic Natura, 1994, p. 96-97. ISBN 84-7306-390-2.
- ↑ «Cercaterm | TERMCAT». [Consulta: 16 gener 2022].
- ↑ «Projeto de Resolução 123/XII/1 na Assembleia da República». [Consulta: 22 desembre 2011].