Americi

Americi
95Am
plutoniamericicuri
Eu

Am

(Uqs)
Aspecte
Blanc platejat



Línies espectrals de l'Americi
Propietats generals
Nom, símbol, nombre Americi, Am, 95
Categoria d'elements Actínids
Grup, període, bloc n/d7, f
Pes atòmic estàndard (243)
Configuració electrònica [Rn] 5f7 7s2
2, 8, 18, 32, 25, 8, 2
Configuració electrònica de Americi
Propietats físiques
Fase Sòlid
Densitat
(prop de la t. a.)
12 g·cm−3
Punt de fusió 1.449 K, 1.176 °C
Punt d'ebullició 2.880 K, 2.607 °C
Entalpia de fusió 14,39 kJ·mol−1
Capacitat calorífica molar 62,7 J·mol−1·K−1
Pressió de vapor
P (Pa) 1 10 100 1 k 10 k 100 k
a T (K) 1.239 1.356
Propietats atòmiques
Estats d'oxidació 7, 6, 5, 4, 3, 2
(òxid amfòter)
Electronegativitat 1,3 (escala de Pauling)
Energia d'ionització 1a: 578 kJ·mol−1
Radi atòmic 173 pm
Radi covalent 180±6 pm
Miscel·lània
Estructura cristal·lina Hexagonal
Americi té una estructura cristal·lina hexagonal
Ordenació magnètica Paramagnètic
Resistivitat elèctrica 0,69[1] µΩ·m
Conductivitat tèrmica 10 W·m−1·K−1
Nombre CAS 7440-35-9
Isòtops més estables
Article principal: Isòtops de l'americi
Iso AN Semivida MD ED (MeV) PD
241Am traça 432,2 a FE - -
α 5,486 237Np
242mAm traça 141 a TI 0,049 242Am
α 5,637 238Np
SF - -
243Am traça 7.370 a SF - -
α 5,275 239Np

L'americi és un element sintètic que té com a símbol Am i nombre atòmic 95. L'americi és un element metàl·lic, radioactiu, és un actinoide que pot ser obtingut per irradiació del plutoni amb neutrons. És el quart element transurànic que es descobrí (el curi, de nombre atòmic 96, havia estat descobert uns mesos abans). Fou anomenat així pel continent americà, per analogia amb l'element europi, anomenat així pel continent europeu. L'americi 241 s'utilitza en un tipus de detector de fum que conté una quantitat ínfima d'americi 241 com a font de radiació ionitzant. Actualment, se n'estudia l'ús com a font de calor en generadors termoelèctrics per radioisòtops amb l'objectiu d'emprar-los en missions espacials europees. És el contaminant més perillós dels llocs on s'han fet proves amb bombes nuclears o on hi ha hagut accidents amb elles com l'accident de Palomares del 1966.

  1. Muller, W.; Schenkel, R.; Schmidt, H. E.; Spirlet, J. C.; McElroy, D. L.; Hall, R. O. A.; Mortimer, M. J. «The electrical resistivity and specific heat of americium metal» (en anglès). Journal of Low Temperature Physics, 30, 5–6, 1978, pàg. 561. Bibcode: 1978JLTP...30..561M. DOI: 10.1007/BF00116197.

From Wikipedia, the free encyclopedia · View on Wikipedia

Developed by razib.in