Tipus | hipersensibilitat, reacció al·lèrgica i efecte secundari |
---|---|
Especialitat | medicina d'urgències i immunologia |
Clínica-tractament | |
Medicació | |
Classificació | |
CIM-11 | 4A84.3 |
CIM-10 | T78.2 |
CIM-9 | 995.0 |
Recursos externs | |
Enciclopèdia Catalana | 0078053 |
DiseasesDB | 29153 |
MedlinePlus | 000844 |
eMedicine | 135065 |
MeSH | D000707 |
UMLS CUI | C0002792 |
L'anafilaxi és una severa reacció d'hipersensibilitat tipus I aguda multi-sistèmica, que té un començament ràpid i pot causar la mort.[1][2] Normalment causa més d'un dels següents símptomes/signes: erupció amb picor, inflor de la gola o de la llengua, falta d'aire, vòmits, mareig, pressió arterial baixa.[3] Aquests símptomes solen aparèixer entre minuts i hores.[3] Quan la reacció és tan severa que pot conduir a la mort, parlem d'un xoc anafilàctic, que és un xoc (circulatori).
Les causes més freqüents inclouen al·lergògens introduïts al cos per picades d'insectes, aliments i medicaments.[3] Altres causes inclouen l'exposició al làtex i l'exercici.[3] A més, es poden produir casos sense un motiu obvi.[3] El mecanisme consisteix en l'alliberament de mediadors de certs tipus de leucòcits desencadenats per mecanismes immunològics o no immunològics.[4] El diagnòstic es basa en la presentació de símptomes i signes després de l'exposició a un al·lergen potencial.[3]
El tractament principal de l'anafilaxi és la injecció d'adrenalina en un múscul, administració de líquids intravenosos i el posicionament en decúbit.[3][5] És possible que siguin necessàries dosis addicionals d'adrenalina.[3] Altres mesures, com ara antihistamínics i glucocorticoides, són complementàries.[3] Es recomana portar un autoinjector d'adrenalina i identificar la malaltia en persones amb antecedents d'anafilaxi.[3]
A tot el món, s'estima que el 0,05-2% de la població experimenta anafilaxi en algun moment de la vida.[6] Les taxes semblen augmentar.[6] Es produeix amb més freqüència en joves i dones.[5][7] De les persones que van a un hospital amb anafilaxi als Estats Units, sobreviuen aproximadament el 99,7%.[8] El terme prové de les paraules del grec ανα (ana, contra) i φύλαξις (phylaxis, protecció).[9]