Back لاسلطوية فردية Arabic Anarquismu individualista AST Fərdiyyətçi anarxizm Azerbaijani Anarchoindividualismus Czech Individualistisk anarkisme Danish Individualistischer Anarchismus German Αναρχοατομικισμός Greek Individualist anarchism English Individuisma anarkiismo Esperanto Anarquismo individualista Spanish

Anarcoindividualisme

L'anarquisme individualista o anarcoindividualisme és una tradició filosòfica basada en un particular èmfasi en l'autonomia de l'individu, i en l'alternativa a l'anarquisme social, i es desenvolupa a l'entorn de la supremacia i autonomia de la persona. Posa la societat com a producte de la suma d'individus i les seves accions. L'anarcoindividualisme proposa una societat en què la persona sigui el seu propi propietari, mitjançant l'associació voluntària i horitzontal, interaccionant amb els altres per l'associació voluntària. L'anarquisme individualista es refereix a algunes tradicions de pensament dins del moviment anarquista que prioritzen l'individu sobre tota classe de determinants externs, siguin grups, societat, tradicions i sistemes ideològics.[1][2] L'anarquisme individualista no és una única filosofia sinó que fa referència a un grup de filosofies individualistes que moltes vegades estan en conflicte entre si. Les influències més primerenques en l'anarquisme individualista van ser els pensaments de William Godwin,[3] Henry David Thoreau (transcendentalisme),[4] Josiah Warren ("sobirania de l'individu"), Lysander Spooner ("llei natural"), Pierre-Joseph Proudhon i Benjamin Tucker[5] (mutualisme), Herbert Spencer ("llei d'igual llibertat")[6] i Max Stirner (egoisme).[7]

És una de les dues principals categories en què es divideix l'anarquisme, i l'altra és l'anarquisme social.[8][9][10]

« Generalment considerada una ideologia d'extrema esquerra, l'anarquisme sempre ha inclòs una important força de l'individualisme radical, des de l'hiperracionalisme de Godwin, a l'egoisme de Stirner, als llibertaris i anarcocapitalistes d'avui en dia. »
— Frank H. Brooks[11]

A trets generals, el corrent individualista de l'anarquisme posa l'accent en la llibertat negativa, és a dir, l'oposició al control estatal o social sobre els individus, mentre que els corrents anarquistes amb una visió col·lectivista subratllen la llibertat positiva per desenvolupar les potencialitats de les persones, argumentant que els humans tenen necessitats que només la vida social pot satisfer, "reconeixent la igualtat de drets".[12] Una altra diferència és que l'anarquisme socialista defensa la propietat comuna dels mitjans de producció per tal d'eliminar la desigualtat econòmica, mentre que gran part de l'anarquisme individualista tendeix a preferir la propietat privada dels mitjans de producció, i en alguns casos, propugna l'intercanvi de béns i serveis mitjançant el mercat.[13]

Molts anarquistes individualistes no s'oposen a la desigual distribució de la riquesa, i l'accepten com una conseqüència de la lliure competència.[14] Encara que també des de l'anarcoindividualisme hi ha adhesions a l'anarcocomunisme (Renzo Novatore),[15] a diferència de l'anarquisme comunista, l'anarquisme individualista mai va ser un moviment social; fou més aviat un fenomen filosòfic i literari.[16] L'anarquisme filosòfic, és a dir, el que no advoca per una revolució per eliminar l'estat, "és un especial component de l'individualisme anarquista."[17]

Sorgeix primer als Estats Units i després a Europa al segle xix, i té acollida especialment entre autors i activistes nord-americans, que formen una tradició individualista nativa.[18][19][20] Va tenir també un alt desenvolupament en la dècada de 1920 a França i al Regne Unit.

  1. ↑ "Què entenc per individualisme? La doctrina moral que, sense fonamentar-se en cap dogma, cap tradició ni determinació externa, apel·la únicament a la consciència individual."Mini-Manual of Individualism por Han Ryner
  2. ↑ "No admeto res més que l'existència de l'individu, com una condició de la seva sobirania. Dir que la sobirania individual està condicionada per la llibertat, és simplement una altra que està condicionada per si mateixa." "Anarchism and the State" en Individual Liberty
  3. ↑ William Godwin article en la Stanford Encyclopedia of Philosophy de Mark Philip, 2006-05-20
  4. ↑ La insumisión voluntaria. L'anarquisme individualista español durante la dictadura y la Segunda República (1923-1938)
  5. ↑ Segons Tucker, "si l'individu té el dret de governar-se a si mateix, tot govern exterior és una tirania Tucker, Benjamin R. «State Socialism and Anarchism: How far they agree and wherein they differ». Liberty, 5, 120, 10-03-1888, pàg. 2-3, 6.
  6. ↑ Freeden, Micheal. Ideologies and Political Theory: A Conceptual Approach. Oxford University Press. ISBN 0-19-829414-X. pp. 313-314
  7. ↑ David Leopold, Max Stirner artículo en la Stanford Encyclopedia of Philosophy por 2006-08-04
  8. ↑ Geoffrey Ostergaard. "Anarchism". The Blackwell Dictionary of Modern Social Thought. Blackwell Publishing. p. 14.
  9. ↑ Morris, Christopher W. 1998. An Essay on the Modern State. Cambridge University Press. p 50 (uses "collectivist" and "communitarian" synonymously)
  10. ↑ Robert Paul Wolff. "Anarchism". The Oxford Companion to the Politics of the World, 2e. Joel Krieger, ed. Oxford University Press Inc. 2001. Oxford Reference Online. Oxford University Press
  11. ↑ Brooks (1994)
  12. ↑ Harrison, Kevin and Boyd, Tony. Understanding Political Ideas and Movements. Manchester University Press 2003, p. 251
  13. ↑ Freeden, Micheal. Ideologies and Political Theory: A Conceptual Approach. Oxford University Press, p. 314. ISBN 019829414X. 
  14. ↑ Anderson, Carlotta R. All-American Anarchist: Joseph A. Labadie and the Labor Movement. Wayne State University Press, 1998, p. 250. 
  15. ↑ "Because revolution is the fire of our will and a need of our solitary minds; it is an obligation of the libertarian aristocracy. To create new ethical values. To create new aesthetic values. To communalize material wealth. To individualize spiritual wealth." Renzo Novatore. Toward the Creative Nothing.
  16. ↑ Skirda, Alexandre. Facing the Enemy: A History of Anarchist Organization from Proudhon to May 1968. AK Press, 2002. 
  17. ↑ «Anarchism». A: The Blackwell Dictionary of Modern Social Thought. Blackwell Publishing. 
  18. ↑ El anarquismo individualista en los Estados Unidos, en Inglaterra y en otras partes. Los antiguos intelectuales libertarios americanos., por Max Nettlau
  19. ↑ Las corrientes liberales en los Estados Unidos (Rudolf Rocker, Pioneros de la libertad americana)
  20. ↑ Benjamin Tucker and Liberty: A Bibliographical Essay[Enllaç no actiu]. Wendy McElroy, Liberty Fund.
From Wikipedia, the free encyclopedia · View on Wikipedia

Developed by Tubidy