Aquest article o secció no cita les fonts o necessita més referències per a la seva verificabilitat. |
L'angoixa és un estat afectiu de caràcter trist, caracteritzat per aparèixer com una reacció davant d'un perill o una impressió desconeguts. Sol aparèixer acompanyat d'un malestar psicològic intens i de petites alteracions de l'organisme com l'increment del ritme cardíac, tremolors, suor excessiva, sensació d'opressió al pit o de falta d'aire. En sentit col·loquial es fa servir com un sinònim d'ansietat extrema o por. L'angoixa és l'objecte d'estudi d'una disciplina científica: la psicologia, i especialment de la psicoanàlisi, per a la qual és, d'una banda, un dels conceptes fonamentals, i, de l'altra, gràcies a aquesta disciplina tenim les aportacions principals pel que fa al coneixement de l'angoixa. Com tots els conceptes freudians, el d'angoixa va ser construït per Freud a poc a poc, articulant-se a la vegada amb els altres que integraven la teoria psicoanalítica que s'estava desenvolupant, i creixent a la llum dels nous descobriments que l'investigador vienès feia en la seva pràctica clínica.
Per al psicòleg cognitiu Ricardo Ros, l'angoixa és una resposta normal per a l'ésser humà, i, també, per a tots els animals quan existeix un perill real. L'angoixa és el que provoca el desig de fugir o evitar una situació potencialment perillosa. Segons aquest psicòleg, quan el cervell interpreta erròniament que hi ha un perill es produeixen tots els símptomes de l'ansietat (suor, taquicàrdies, falta de concentració, falta de memòria, bloqueig). Tenint en compte tot això, l'angoixa és la por a allò desconegut, ja que la reacció davant del perill real és la por.