Annalistes

Els annalistes (del llatí annales, llibres dels esdeveniments anuals, paraula que alhora prové d'annus "any") foren els primers historiadors de l'època romana. Els primers relats històrics dels quals es té coneixement foren escrits a finals del segle iii aC, en plena Segona Guerra Púnica. Les seves obres reben el nom de annales i partien del compromís polític i moral, la consciència tradicional i l'interès pel comportament humà i els seus impulsos. L'objectiu final que perseguien els annalistes era poder crear una relat històric unitari i coherent, més enllà d'una simple exposició de fets, amb l'objectiu de construir una consciència col·lectiva compartida entre tots els ciutadans (la història de Roma), sempre amb la classe dirigent com a gran protagonista.

L'activitat dels annalistes s'estendrà fins a l'època de Sul·la. No se'n conserva cap obra completa i solament ens n'han arribat citacions a través d'erudits i historiadors posteriors. Els annalistes escriviren en grec fins a Cató el Vell, que fou el primer a escriure sobre història en llatí.