Back Antares Afrikaans Antares ALS Antares AN قلب العقرب (نجم) Arabic Antares AST Antares Azerbaijani Антарэс Byelorussian Антарес Bulgarian Antares Czech Antares Danish
Antares (α Scorpii) és el quinzè estel més brillant del cel nocturn i l'objecte més brillant de la constel·lació de l'Escorpió; juntament amb Aldebaran, Spica i Regulus és un dels quatre estels més brillants situats a prop de l'eclíptica. De color vermellós distingible a ull nu, Antares és un estel variable irregular lent la lluminositat del qual varia entre una magnitud aparent de +0,6 a +1,6. Anomenat sovint "el cor de l'escorpió", és flanquejat per σ Scorpii i τ Scorpii prop del centre de la constel·lació.
Classificat com a supergegant vermella de tipus espectral M1.5Iab-Ib, la seva mida exacta roman incerta, però si fos col·locat al centre del sistema solar arribaria a ocupar fins a entre les òrbites de Mart i Júpiter. Es calcula que la seva massa és 12 vegades la del Sol. És el membre estel·lar més lluminós, massiu i evolucionat de l'Associació estel·lar d'Escorpió-Centaure, l'associació OB més propera; és membre del subgrup Alt Escorpió de l'associació, el qual conté milers d'estels amb una edat mitjana d'11 milions d'anys, situats a uns 170 parsecs (550 a.l.) de la Terra.
Antares apareix com un sol estel quan es mira a ull nu, però de fet es tracta d'un estel binari els dos components del qual s'anomenen α Scorpii A i α Scorpii B. El més brillant de la parella és la supergegant vermella, mentre que la més pàl·lida és un estel blau calent de la seqüència principal de magnitud 5,5. Orbita el component A amb un període de 878 anys; tot i ser de 5a magnitud, és difícil d'observar a causa de la resplendor d'A, però es pot veure a ull nu durant ocultacions lunars. De fet, es va descobrir durant una d'aquestes ocultacions el 13 d'abril de 1819.
El nom d'Antares deriva del grec ανταρης ('enfrontat a Ares', és a dir, enfrontat a Mart), a causa de la semblant coloració rogenca d'Antares i del planeta Mart. Aquesta coloració n'ha fet un objecte d'interès per a moltes societats al llarg de la història: molts dels antics temples egipcis es construïen amb una orientació tal que la llum d'Antares tingués un paper en les cerimònies que s'hi celebraven. [8]
- ↑ Christopher J. Corbally «Close visual binaries. I. MK classifications». The Astrophysical Journal Supplement Series, agost 1984, pàg. 657–677. DOI: 10.1086/190973.
- ↑ Afirmat a: Catalogue of Stellar Photometry in Johnson's 11-color system. Llengua del terme, de l'obra o del nom: anglès. Data de publicació: 2002.
- ↑ 3,0 3,1 3,2 3,3 3,4 Floor van Leeuwen «Validation of the new Hipparcos reduction» (en anglès). Astronomy and Astrophysics, 2, 2007, pàg. 653–664. DOI: 10.1051/0004-6361:20078357.
- ↑ Afirmat a: Catàleg de velocitats rotacionals dels estels. Llengua del terme, de l'obra o del nom: anglès. Data de publicació: juny 1970.
- ↑ Mario Perinotto «A catalogue of stellar rotational velocities» (en anglès). Contributi dell'Osservatorio Astrofisica dell'Universita di Padova in Asiago, 1970, pàg. 1.
- ↑ «The revision of the general catalogue of radial velocities». Proceedings of the International Astronomical Union, 1979, pàg. 57–62.
- ↑ Afirmat a: arXiv. Identificador arXiv: astro-ph/0702172. Autor: Paul Ginsparg. Llengua del terme, de l'obra o del nom: anglès. ISSN: 2331-8422.
- ↑ Melnik, A. M.; Dambis, A. K. «Distance scale for high-luminosity stars in OB associations and in field with Gaia DR2. Spurious systematic motions». Astrophysics and Space Science, 365, 7, 2020, pàg. 112. arXiv: 2006.14649. Bibcode: 2020Ap&SS.365..112M. DOI: 10.1007/s10509-020-03827-0.