Per a dur a terme aquesta tasca, els antivirus solen utilitzar dues tècniques per la detecció d'aquests virus:
Ús de signatures. És el mètode habitual en tots els antivirus i tracta de comparar els arxius analitzats amb una base de dades de virus. Si hi ha cap coincidència, salta l'avís.[2]
Ús d'heurística. Aquesta tècnica apareix de la necessitat de poder detectar virus que encara no han estat identificats i no estan a cap base de dades de virus. L'heurística analitza els fitxers buscant patrons de conducta comuns a molts dels virus coneguts. Un dels avantatges d'aquest mètode és que pot detectar tant virus coneguts com a desconeguts. El principal inconvenient, és que hi ha molts casos de falsos positius, a més a més de la lentitud del mètode respecte a l'ús de signatures.[3]
Tot i la protecció que ofereixen els antivirus, aquests programes tenen una sèrie d'inconvenients:
Afectació del rendiment de l'ordinador.[4] Tots els antivirus es carreguen a la memòria de l'ordinador quan aquest s'engega. A més a més, l'antivirus està constantment pendent de si la seva base de dades de virus està actualitzada i cada cop que s'accedeix a un arxiu o aplicació, l'antivirus s'encarrega que no estigui infectat per cap virus.
Falsa sensació de seguretat. Els usuaris inexperts poden tenir la falsa sensació d'estar totalment segurs davant l'ordinador i poden prendre decisions que comprometin la seva seguretat.
Falsos positius. L'ús de l'heurística pot provocar la detecció de falsos positius. Si un usuari inexpert pren una decisió errònia pot arribar a comprometre la seguretat del sistema, el correcte funcionament d'alguna aplicació o la pèrdua de dades.[5]