Biografia | |
---|---|
Naixement | (nl) Anton Johannes Gerrit Corbijn van Willenswaard 20 maig 1955 (69 anys) Strijen (Països Baixos) |
Residència | Londres |
Activitat | |
Lloc de treball | La Haia (2010–2015) Amsterdam (1989–1990) Londres (1979–2009) Groningen |
Ocupació | director de cinema, director de videoclips, guionista, fotògraf, dissenyador de segells |
Representat per | Zeno X |
Família | |
Parella | Nimi Ponnudurai |
Germans | Corb!no |
Premis | |
| |
Lloc web | antoncorbijn.com |
|
Anton Corbijn (Strijen, 20 de maig de 1955) és un fotògraf i director de cinema neerlandès. Com a fotògraf es va fer conegut per les seves fotos d'artistes, principalment de músics de rock. Com a dissenyador gràfic va realitzar ladirecció de videoclips i dissenya escenografies per a concerts pop de, entre d'altres des de 1990, del grup anglès Depeche Mode.[1] El 2007 va debutar amb llargmetratges,[2] per a les quals va rebre diversos premis.[3]
Va néixer en una família de pastors protestants.[4] Sa mara, una infermera, va créixer en una família de pastors i son pare va ser pastor de l'Església reformada neerlandesa. Son germà petit, Maarten també és fotògraf.[5]
Va començar la seva carrera a Groningen a la primeria de la dècada de 1970 fotografiant músics en concerts. Aviat es va fer fotògraf de retrats «amb Herman Brood com a musa».[6] Les seves fotos són de gra gruixut i sovint en blanc i negre.[6] El 1979 va anar a viure a Londres, on va començar a treballar amb bandes de rock com Joy Division i Public Image Ltd. Durant aquest període també va comencar a treballar com a fotògraf per a revistes com Vogue i Rolling Stone. Fort de l'èxit de fotògraf, va decidir fer vídeos musicals.
Corbijn va dirigir la pel·lícula Control sobre la vida del cantant de Joy Division Ian Curtis el 2006. El film s'inspira del llibre de Deborah Curtis Touching From A Distance sobre el seu difunt marit.[7]
Corbijn va deixar a poc a poc la fotografia glamour tradicional i va evolucionar vers un treball alb un toc més natural, manta vegada en blanc i negre. La gent que fotografia fa l'efecte d'estar calmada i lluny de la vida quotidiana. Les seves fotografies mostren emocions naturals. El seu típic estil d'imatges en blanc i negre ha estat imitat a tal punt en què s'ha convertit en un clixé del rock i el llenguatge visual dels anys 1990.
El 2005, Palm Pictures va publicar el DVD The Work Of Director Anton Corbijn[8] en la seva col·lecció Directors Label amb un recull de clips musicals, intervistes, making of… escenes tallades, curts i un documental comentat sobre la seva jovinesa.[4] El 2015 la ciutat de L'Haya va organitzar una exposició «Hollands Deep», un retrospectiva doble al Museu de l'art i al Museu de la fotografia.[9]