| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | (es) Antonio Griera y Gaja  17 gener 1887 Sant Bartomeu del Grau (Osona) |
| Mort | 4 desembre 1973 (86 anys) Castellar del Vallès (Vallès Occidental) |
| Formació | Universitat de Barcelona |
| Activitat | |
| Ocupació | Filòleg |
| Ocupador | Universitat de Barcelona |
| Membre de | |
| Influències | |
| Obra | |
Obres destacables | |
Antoni Griera i Gaja (Sant Bartomeu del Grau, Osona, 17 de gener de 1887[1] - Castellar del Vallès, el Vallès Occidental, 4 de desembre de 1973)[2] fou un eclesiàstic i filòleg català.
El seu treball més valuós per a la dialectologia catalana va ser l'elaboració de l'Atlas Lingüístic de Catalunya, el primer atles lingüístic de les terres de llengua catalana. Va ser alumne de Jules Gilliéron. Pensionat a Halle i Zúric per la Mancomunitat, a partir de 1913 treballà a les Oficines Lexicogràfiques de l'Institut d'Estudis Catalans. Una altra obra cabdal d'aquest investigador és l'obra lexicogràfica Tresor de la llengua, de les tradicions i de la cultura popular de Catalunya (Barcelona, 1935-1947). Es va doctorar amb la tesi La frontera catalano-aragonesa, va ser un dels impulsors del Butlletí de Dialectologia Catalana i, també, membre adjunt de la Secció Filològica del 1921 al 1928.
Ecònom de la parròquia de Sant Pere d'Octavià (Sant Cugat del Vallès) des de 1939. Va impulsar la creació del Patronat del Monestir de Sant Cugat del Vallès. El 1941 ingressà a l'Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona.
- ↑ Griera, Antoni. Memòries. Sant Cugat del Vallès: Instituto Internacional de Filología Románica, 1963, p. 9.
- ↑ «Edición del jueves, 06 diciembre 1973, página 35 - Hemeroteca - Lavanguardia.es». [Consulta: 9 febrer 2021].