Tipus | serralada | ||||
---|---|---|---|---|---|
Part de | Cinturó Alpídic | ||||
| |||||
Característiques | |||||
Altitud | 2.912 m | ||||
Dimensió | 250 () × 1.200 () km | ||||
Punt més alt | Corno Grande (2.912 m ) | ||||
Els Apenins o Apennins (en italià: Appennini)[1][2][3] és una serralada de plegament alpí (Orogènesi alpina) que recorre Itàlia de nord-oest a sud-est; i en forma la columna vertebral. Té una longitud aproximada d'uns 1.500 km i una amplada d'entre 40 i 150 km. Enllaça , al nord, amb els alps Marítims i, al sud, amb les cadenes d'Atles mitjançant l'Arc Sicilià. És una de les serralades de plegament més joves del món.[4] Això significa que hi ha pics que encara no han estat afectats per l'erosió i el pas del temps.
Conten amb un gran nombre de falles que fa que les zones properes a aquestes estiguin sotmeses a fenòmens sísmics i un vulcanisme actiu.
Les muntanyes donen el seu nom a la península dels Apenins que forma la major part d'Itàlia.[5] Són majoritàriament verdes, encara que un costat del cim més alt, el Corno Grande, està parcialment cobert per la Glacera del Calderone, l'única glacera dels Apenins.[6] Els vessants orientals fins a la mar Adriàtica són escarpats, mentre que els vessants occidentals formen contraforts on es troben la majoria de les ciutats d'Itàlia peninsular. Les muntanyes solen rebre el nom de la província o províncies en què es troben; per exemple, els Apenins de Ligúria es troben a Ligúria.