Apollo 11

Infotaula vol espacialApollo 11

Llançament del Saturn V portant la nau Apollo 11 Modifica el valor a Wikidata
Tipus de missióvol espacial tripulat, aterratge lunar i nau espacial Modifica el valor a Wikidata
Operador   NASA Modifica el valor a Wikidata
NSSDCA ID1969-059A Modifica el valor a Wikidata
Núm. SATCAT04039 Modifica el valor a Wikidata
Durada de la missió8 dies, 3 hores, 18 minuts i 35 segons Modifica el valor a Wikidata
Propietats de la nau
Nau espacialMòdul de comandament i servei Apollo 11
Mòdul lunar de l'Apollo 11 Modifica el valor a Wikidata
FabricantNorth American Aviation
Grumman Corporation Modifica el valor a Wikidata
Massa
49.734,6 kg

4.931,9 kg Modifica el valor a Wikidata
Tripulació

D'esquerra a dreta: Neil Armstrong, Michael Collins, Buzz Aldrin, Modifica el valor a Wikidata
Membres

Equip de reserva

Indicatiu
  • CSM: Columbia
  • LM: Eagle
  • On surface: Tranquility Base
EVAs1
Durada EVAs2 hores i 31 minuts Modifica el valor a Wikidata
Inici de la missió
Llançament espacial
Data16 juliol 1969
Llocplataforma de llançament 39A, complex de llançament 39 Modifica el valor a Wikidata
Vehicle de llançamentSaturn V Modifica el valor a Wikidata
Fi de la missió
Amaratge
Data24 juliol 1969
Llococeà Pacífic
13° 19′ N, 169° 09′ O / 13.32°N,169.15°O / 13.32; -169.15 Modifica el valor a Wikidata
Recuperat perUSS Hornet Modifica el valor a Wikidata

La missió lunar nord-americana Apollo 11 va ser la primera a posar una persona a la superfície de la Lluna. Era la cinquena missió tripulada del programa Apollo.[2]

La nau Apollo 11 va ser enviada a l'espai pel coet Saturn V des de Cap Canaveral (Florida, EUA). Es va enlairar el 16 de juliol de 1969, va arribar a la Lluna el 20 de juliol a les 20.17 UTC (21.17 CET, 14.17 CST) i va tornar a la Terra el 24 de juliol.

Quan l'Apollo 11 es va situar a l'òrbita lunar, Edwin E. «Buzz» Aldrin i Neil A. Armstrong es varen traslladar al mòdul lunar Eagle. Michael Collins va quedar-se a la nau donat suport a les maniobres del mòdul lunar. Quan Armstrong i Aldrin van acabar la seva feina a la superfície de la Lluna, van tornar a l'Eagle i van deixar la Lluna en vol vertical, fins a acoblar-se a la nau on els esperava Collins. Aleshores es van adreçar cap a la Terra. La nau Apollo 11 va caure a les aigües de l'oceà Pacífic, on va ser recuperada, prop de les illes Hawaii.

La missió va ser una fita decisiva de la programa espacial estatunidenc contra el programa espacial soviètic durant la cursa espacial i és considerada com un dels moments més significatius a la història de la humanitat. Va comptar amb la participació del bioquímic català Joan Oró.[3]

« [És] un petit pas per a l'home, [però] un gran salt per a la humanitat. »
Neil Armstrong.
  1. Smithsonian National Air and Space Museum. «Apollo 11 Mission Summary». The Apollo Program. Arxivat de l'original el d’agost 29, 2013. [Consulta: de maig 19, 2018].
  2. «Apollo». Gran Enciclopèdia Catalana. [Consulta: 14 agost 2022].
  3. Fita, Josep «El catalán que evitó un ridículo mayúsculo de la NASA» (en castellà). La Vanguardia, 26-10-2010 [Consulta: 26 octubre 2023].

From Wikipedia, the free encyclopedia · View on Wikipedia

Developed by Tubidy