Back Arcidiecéze clermontská Czech Erzbistum Clermont German Roman Catholic Archdiocese of Clermont English Arquidiócesis de Clermont Spanish Archidiocèse de Clermont French Keuskupan Agung Clermont ID Arcidiocesi di Clermont Italian Kabiskopan Agung Clermont JV Aartsbisdom Clermont Dutch Archidiecezja Clermont Polish
|
|||||
  | |||||
| Dades | |||||
|---|---|---|---|---|---|
| Tipus | arxidiòcesi metropolitana catòlica romana (2002–) | ||||
| Religió | catolicisme | ||||
| Història | |||||
| Reemplaça | bisbat de Clarmont (2002) | ||||
| Activitat | |||||
| Superfície | 8.017 km² | ||||
| Membres | 612.200 (2019) | ||||
| Governança corporativa | |||||
| Seu | |||||
| Presidència | François Kalist (2016–) | ||||
| Arquebisbe | François Kalist (2002) | ||||
| Lloc web | clermont.catholique.fr | ||||
Localització geogràfica  | |||||
El Bisbat de Clermont o Clarmont és una divisió eclesiàstica francesa; el bisbat modern abraça el departament del Puèi Domat (Puy-de-Dôme en francès) i és sufragània del bisbat de Bourges. Inicialment era més gran però el 1317 va perdre l'alta Alvèrnia (creació del bisbat de Saint Flourandin) i el 1822 el Borbonès (creació de la diòcesi de Moulins). El 2002 fou elevat a arquebisbat.
El diòcesi d'Alvèrnia fou establert a Arvernis, l'antic cap de districte de la ciutat dels arverns. Els seus bisbes no es van dir bisbes de Clairmont o Clermont (Clarmont d'Alvèrnia) fins al 1160.[1] A partir de 1317, la diòcesi es va desmembrar i un diòcesi separada es va crear per a l'Alta Alvèrnia: la diòcesi de Saint-Flour.
La llegenda atribueix la condició de primer bisbe a Sant Estramonis o Austremonius (Stramonius), un suposat deixeble de Crist vingut de Palestina amb Sant Pere. Altres sants són esmentats com bisbes: Sant Urbic, Sant Leogunti, Sant Illidi, Sant Nepotià i Sant Artemi al segle iv. Al segle v foren Sant Venerand, Sant Rústic i Sant Namaci. La seu es va crear realment a mitjan segle v i la catedral la va fundar Sant Namaci i s'hi van dipositar les relíquies de Sant Vitali i Sant Agrícola. Existia sota domini visigot i foren sants Amabilis, Apruncul, Eufrasi, i Quintià. L'escriptor Gregori de Tours fou nebot de Sant Gal. Més tard apareixen Sant Àvit, Sant Cesari, Sant Gal, Sant Gènesi, Sant Prejecte, Sant Àvit II, Sant Bonit, Sant Stabili i Sant Sigó.
Bisbes destacats foren Pere de Cros (1301 - 1304) Esteve d'Albert (1340 - 1342) que fou el papa Innocenci VI; Guillem du Prat (1528 - 1560) que va perdre el títol comtal i la senyoria.
Els bisbes de Clarmont eren senyors feudals rurals, però no governaven la vila. El 1209 van ajudar el rei contra els comtes i van rebre la senyoria de la ciutat i el títol de comtes de Clarmont. Els comtes van aixecar Montferrand a la vora d'un castell proper. Catalina de Mèdici, com comtessa d'Alvèrnia i hereva dels antics comtes, va entaular un procés per recuperar la senyoria, i el va guanyar i Guillaume du Prat fou doncs el darrer bisbe amb poder temporal (1528-1560).
- ↑ "Vie des saints" des pères Baudot et Chaussin, 1935, pàg. 502.