Arquitectura longobarda

No s'ha de confondre amb el Romànic llombard, tot i que aquest és, en part, hereu del tractat en el present article..

L'arquitectura longobarda, també anomenada arquitectura llombarda, constitueix un conjunt d'obres arquitectòniques realitzades a la península Itàlica durant el regnat dels germànics longobards —també anomenats llombards— (568-774), amb una permanència residual a la part meridional de la península, la part anomenada Langobardia Minor governada per reis i ducs longobards, fins als segles x i xi.

L'activitat arquitectònica desenvolupada a Langobardia Maior, la part septentrional de l'actual Itàlia (citada en endavant com Itàlia a seques), ha arribat als nostres dies molt fragmentada, especialment per motiu de les successives reconstruccions dels edificis sacres i profans aixecats durant els segles vii i viii. Excepte el Tempietto Longobardo de Cividale del Friuli, conservat intacte en gran part, les edificacions llombardes civils i religioses de Pavia, Monza i altres localitats han estat molt refetes en els segles posteriors. Pocs edificis han romàs íntegres, bé per haver quedat incloses en ampliacions, com l'església de San Salvatore a Brescia, o per ser perifèriques i de modestes dimensions, com l'església de Santa Maria foris portas a Castelseprio.

Testimonis força fidels a les formes originals es troben, en canvi, a la Langobardia Minor. A Benevent es conserva l'església de Santa Sofia, bona part d'un tram de la Muralla i la Roca dei Rettori, únic exemple íntegre d'arquitectura militar longobarda, mentre resten altres testimonis menors a altres llocs del Ducat de Benevent i a Spoleto.

Les principals mostres arquitectòniques supervivents d'època longobarda han estat reunides recentment en un itinerari. El conjunt forma la sèrie «Italia Langobardorum. Centri di potere e di culto (568-774)», que comprèn set llocs densos de testimonis arquitectònics, pictòrics i escultòrics de l'art longobard,^{[n. 1]} la candidatura dels quals a la Llista del Patrimoni de la Humanitat de la UNESCO va estar acceptada en març de 2008 i en va ser inscrita el 26 de juny de 2011.
Error de citació: Existeixen etiquetes <ref> pel grup «n.» però no s'ha trobat l'etiqueta <references group="n."/> corresponent.