Art rupestre

L'art rupestre és un tipus d'art que es plasma en les roques, generalment a l'interior de coves, grutes, cavernes o abrics, que forma part de l'art prehistòric.^[1] Aquest és un terme emprat en arqueologia, i s'han localitzat mostres d'art rupestre arreu del món. L'art rupestre pot haver estat produït ritual. El màxim representant de l'art rupestre són les pintures rupestres, però també hi ha els petròglifs (excavats a la superfície de la roca) i les figures antropomorfes excavades a terra.

Les mostres més antigues d'art rupestre daten del paleolític superior, i se n'han localitzat a Europa, Àsia i Àfrica. Els arqueòlegs consideren que aquestes peces tenien un significat màgic i religiós.

L'estudi de l'art rupestre es va desenvolupar com una subdisciplina de l'arqueologia a finals del segle xix, especialment entre els investigadors francòfons que estudiaven l'art rupestre del paleolític superior localitzat en coves de l'Europa occidental. L'art rupestre encara avui és molt important en les comunitats indígenes d'arreu del món, que el consideren un element sagrat i de gran significació dins el seu patrimoni cultural.^[2] Els jaciments arqueològics amb mostres d'art rupestre són punts d'atracció del turisme cultural, i són apreciats pel seu valor estètic.