Back آرثر سيسيل بيغو Arabic آرثر سيسيل بيجو ARZ Artur Sesil Piqu Azerbaijani Артър Пигу Bulgarian Arthur Cecil Pigou Czech Arthur Cecil Pigou German Arthur Cecil Pigou English Arthur Cecil Pigou Esperanto Arthur Pigou Spanish Arthur Pigou Basque
  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 18 novembre 1877 Ryde (Anglaterra) |
| Mort | 7 març 1959 (81 anys) Cambridge (Anglaterra) |
| Formació | King's College Universitat de Cambridge Harrow School |
| Director de tesi | Alfred Marshall |
| Activitat | |
| Camp de treball | Economia |
| Ocupació | economista, sanitari, professor d'universitat |
| Ocupador | Universitat de Cambridge |
| Membre de | |
| Professors | Alfred Marshall |
| Obra | |
Obres destacables | |
| Família | |
| Pares | Clarence George Scott Pigou i Nora Frances Sophia Lees |
Premis
| |
Arthur Cecil Pigou (Ryde, Illa de Wight, 1877-Cambridge, 1959) fou un important economista, estudià a Harrow i es llicencià a Cambridge. Fou seguidor i deixeble d'Alfred Marshall al qual va succeir com a professor d'economia política. Ambdós desenvoluparen els plantejaments de la teoria quantitativa de l'escola clàssica d'Irving Fisher.
Analitza el concepte de benestar econòmic de la comunitat i el volum i la distribució del seu dividend nacional, temàtica que considerava com el nucli central de l'economia. Fou amic de John Maynard Keynes, tot i les seves diferències intel·lectuals.
L'estudi de les causes de l'atur el portà a la publicació de Wealth and Welfare (1912) i d'aquesta obra sorgí Economics of Welfare (1920), amb els quals serà considerat com a creador de l'economia del benestar, i precursor de l'economia ambiental en establir la distinció entre despeses marginals privades i socials, alhora que advocava per la intervenció de l'estat amb subsidis destinats a corregir els desequilibris del mercat i internalitzar les externalitats. Publicà moltes obres, bona part de les quals són desenvolupaments de la seva economia del benestar. També excel·lí en els camps del diner i els imposts. Com a qualificat representant del corrent neoclàssic, fou particularment objecte de l'atac keynesià a la teoria de la desocupació aleshores vigent. La controvèrsia posterior donà lloc al dit "efecte Pigou", que relaciona una reducció del nivell de preus amb l'augment de la despesa.