L'artritis reumatoide (AR) és una malaltia sistèmica autoimmunitària, caracteritzada pel fet de provocar inflamació crònica de les articulacions, que en produeix una destrucció progressiva amb diferents graus de deformitat i incapacitat funcional. A vegades, el seu comportament és extraarticular: pot causar lesions en cartílags, ossos, tendons i lligaments de les articulacions i pot afectar diversos òrgans i sistemes, com ara els ulls, pulmons, cor, pell o vasos.[1] La febre i la baixa energia també poden estar presents.[1]
Els objectius del tractament són reduir el dolor, disminuir la inflamació i millorar el funcionament general de la persona.[2] Això pot ajudar-se equilibrant el descans i l'exercici, l'ús d'ortesis, o l'ús de dispositius assistencials.[1] Els medicaments per al dolor, els glucocorticoides i els AINE s'usen sovint pel tractament.[1] Els fàrmacs antireumàtics modificadors de la malaltia (FAMM), com la hidroxicloroquina i el metotrexat, es poden utilitzar per intentar frenar la progressió de la malaltia.[1] Es poden utilitzar FAMM biològics quan la malaltia no respon a altres tractaments.[3]