Back Athanasius Kircher ALS أثانيسيوس كيرتشر Arabic اثانيسيوس كيرتشر ARZ Athanasius Kircher AST Afanasi Kirxer Azerbaijani آتاناسیوس کیرشه AZB Афанасій Кірхер Byelorussian Атанасыюс Кірхэр BE-X-OLD Атанасий Кирхер Bulgarian Athanasius Kircher Czech
  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 2 maig 1602 Geisa (Alemanya) |
| Mort | 27 novembre 1680 (78 anys) Roma |
| Sepultura | Roma |
| Confessor reial Frédéric de Hesse-Darmstadt | |
| 1637 – 1638 | |
| Dades personals | |
| Religió | Església Catòlica |
| Formació | Pontifícia Universitat Gregoriana Gymnasium Theodorianum (en)  |
| Activitat | |
| Camp de treball | Teologia, lingüística, geologia i medicina |
| Lloc de treball | Heilbad Heiligenstadt (en) Würzburg |
| Ocupació | lingüista, vulcanòleg, geòleg, físic, escriptor, museòleg, historiador, compositor, orientalista, naturalista, teòleg catòlic, professor d'universitat, biòleg, musicòleg, egiptòleg, matemàtic, arqueòleg, teòric musical, inventor, polímata, astrònom, sacerdot catòlic, filòsof |
| Activitat | 1617 - 1680 |
| Ocupador | Pontifícia Universitat Gregoriana Universitat de Würzburg |
| Alumnes | Gaspar Schott i Gioseffo Petrucci (en) |
| Orde religiós | Companyia de Jesús |
| Obra | |
Obres destacables
| |
    | |
Athanasius Kircher (Geisa, 2 de maig de 1602 - Roma, 28 de novembre de 1680),[1] va ser un jesuïta i investigador interdisciplinari del barroc. Va influir decisivament en els seus contemporanis i en filòsofs com Gottfried Wilhelm Leibniz.
Va ser un Homo universalis que va publicar més de 40 tesis, majoritàriament en l'àmbit de la religió comparada, la geologia i la medicina. Ha estat comparat amb Ruđer Josip Bošković i Leonardo da Vinci per la seva enorme varietat d'interessos, i honorat amb el títol de Mestre dels cent arts.[2]
Va establir una relació entre el llenguatge de l'antic Egipte i l'idioma copte modern, i alguns comentadors el consideren el fundador de l'egiptologia. També va estar fascinat amb la sinologia i va escriure una enciclopèdia de la Xina.
Els treballs de Kircher també inclouen l'estudi de volcans i fòssils en el camp de la geologia. Va ser una de les primeres persones en observar microbis a través d'un microscopi. Va proposar que la plaga era causada per un microorganisme infecciós i va suggerir mesures per prevenir el contagi de la malaltia. També va mostrar interès en la tecnologia i els invents mecànics. Se li atribueixen les invencions del rellotge magnètic, i varis autòmats del primer megàfon. L'invent de la llanterna màgica és, a vegades, atribuïda a Kircher, i encara que no va ser així, sí que va estudiar els principis involucrats en aquesta màquina al seu llibre Ars Magna Lucis et Umbrae.[3]
- ↑ Asimov, Isaac. «Kircher, Athanasius». A: Enciclopedia biográfica de ciencia y tecnología : la vida y la obra de 1197 grandes científicos desde la antigüedad hasta nuestros dias (en castellà). Nueva edición revisada. Madrid: Ediciones de la Revista de Occidente, 1973, p. 98. ISBN 8429270043.
- ↑ Woods, Thomas. How the Catholic Church Built Western Civilization. Washington, DC: Regnery Publishing, 2005. ISBN 0-89526-038-7.
- ↑ «Athanasius Kircher». Encyclopædia Britannica. [Consulta: 4 juny 2016].