Back অ্যাটম হার্ট মাদার Bengali/Bangla Atom Heart Mother Czech Atom Heart Mother Danish Atom Heart Mother German Atom Heart Mother Greek Atom Heart Mother English Atom Heart Mother Esperanto Atom Heart Mother Spanish Atom Heart Mother Estonian Atom Heart Mother Basque
| Tipus | àlbum d'estudi  | ||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|
| Artista | Pink Floyd | ||||||
| Publicat | 10 octubre 1970 | ||||||
| Enregistrat | febrer-agost de 1970 Abbey Road Studios (Londres) | ||||||
| Gènere | rock progressiu i rock experimental | ||||||
| Durada | 52:06 | ||||||
| Llengua | anglès | ||||||
| Discogràfica | Fontana Records | ||||||
| Portada | Hipgnosis | ||||||
| Productor | Norman Smith | ||||||
| Format | disc de vinil i estríming de música | ||||||
Pistes 1. Atom Heart Mother (23:44) 2. If (04:31) 3. Summer '68 (05:25) 4. Fat Old Sun (05:22) 5. Alan's Psychedelic Breakfast (13:00)
| |||||||
| Cronologia | |||||||
| |||||||
| Senzills de Atom Heart Mother | |||||||
   | |||||||
Atom Heart Mother és el cinquè àlbum d'estudi del grup britànic de rock progressiu Pink Floyd, un àlbum que es va allunyar del rock psicodèlic promogut per Syd Barrett per introduir-se més en el rock simfònic i progressiu. Va ser editat per Harvest i EMI Records el 2 d'octubre de 1970 al Regne Unit, i per Harvest i Capitol el 10 d'octubre del mateix any als Estats Units.[1] Va ser enregistrat als estudis Abbey Road a Londres (Regne Unit), i va esdevenir el primer àlbum de la banda en assolir el número 1 a les llistes del Regne Unit,[2] mentre que va aconseguir la 55a posició als Estats Units,[3] arribant-hi a assolir finalment, el disc d'or.[4] Una versió remasteritzada va ser editada en CD el 1994 al Regne Unit i als Estats Units, i de nou el 2011. Ron Geesin, que ja havia influït i treballat amb Roger Waters, va fer una notable contribució a l'àlbum i va rebre un crèdit de composició, fet estrany en aquell moment.
Aquest va ser el primer àlbum de Pink Floyd en el qual es va fer la mescla per a so quadrifònic de quatre canals, així com per a so estereofònic de dos canals. La barreja quadrifònica SQ va ser editada en LP en un format de matriu compatible amb els tocadiscs estèreo estàndard. També hi va haver un llançament de la versió quadrifònica al Regne Unit per al format Quad-8 en la forma de quatre canals totalment separats, una variant de quatre canals de l'estèreo amb cartutxos de 8 pistes.
La portada va ser dissenyada per Hipgnosis, i va ser important perquè va ser la primera que no va comptar amb el nom del grup a la portada, ni va contenir cap fotografia de la banda en tot el llibret.[5][6] Aquesta va ser una tendència que continuaria en les cobertes posteriors al llarg de la dècada de 1970 i fins i tot més enllà.[nota 1]
Tot i que va ser un èxit comercial en el llançament, la banda, sobretot Waters i David Gilmour, han expressat diverses opinions negatives de l'àlbum en els últims anys.[8][9] No obstant això, va mantenir prou popularitat perquè Gilmour interpretés la pista amb el nom de l'àlbum amb Geesin el 2008.[10]
- ↑ Povey 2006, p. 137
- ↑ «Pink Floyd – UK Chart History» (en anglès). Official Charts Company. [Consulta: 30 juliol 2012].
- ↑ Pink Floyd. «Pink Floyd – Awards» (en anglès). AllMusic. [Consulta: 4 setembre 2012].
- ↑ Record Research (en anglès). Billboard magazine, 15 març 1997 [Consulta: 6 setembre 2012].
- ↑ Error de citació: Etiqueta
<ref>no vàlida; no s'ha proporcionat text per les refs nomenadestoby64 - ↑ Error de citació: Etiqueta
<ref>no vàlida; no s'ha proporcionat text per les refs nomenadesschaffner161 - ↑ Schaffner 2005, p. 155
- ↑ Error de citació: Etiqueta
<ref>no vàlida; no s'ha proporcionat text per les refs nomenadesrubbish - ↑ Error de citació: Etiqueta
<ref>no vàlida; no s'ha proporcionat text per les refs nomenadestheword - ↑ Error de citació: Etiqueta
<ref>no vàlida; no s'ha proporcionat text per les refs nomenadesbrain
Error de citació: Existeixen etiquetes <ref> pel grup «nota» però no s'ha trobat l'etiqueta <references group="nota"/> corresponent.