Nom original | (it) Attilio Oswaldo Leopoldo Palatini |
---|---|
Biografia | |
Naixement | 18 novembre 1889 Treviso (Itàlia) |
Mort | 24 agost 1949 (59 anys) Roma |
Formació | Universitat de Pàdua |
Director de tesi | Tullio Levi-Civita |
Activitat | |
Camp de treball | Matemàtiques |
Ocupació | matemàtic, professor d'universitat |
Ocupador | Universitat de Pavia Universitat de Parma |
Attilio Palatini (Treviso, 18 novembre 1889 – 24 agost 1949) fou un matemàtic italià conegut pels seus treballs en la teoria de relativitat general.[1][2]
Attilio es va graduar en matemàtiques el 1913 a la Universitat de Padua, on fou estudiant de doctorat de Ricci-Curbastro i Levi-Civita.
Va ensenyar mecànica racional a les Universitats de Messina, Parma i Pavia. Els seus treballs es van focalitzar en càlcul diferencial absolut i en la teoria de la relativitat. Dins d'aquest darrer camp va proposar una coneguda generalització del principi variacional.
El 1919, Palatini va escriure un article important on va proposar una aproximació nova a la formulació variacional de les equacions de camp gravitacional d'Einstein.[3] En el mateix paper, Palatini també va mostrar que les variacions dels símbols de Christoffel constitueixen les components de coordenades d'un tensor. La formulació de Palatini es basa en considerar la mètrica i la connexió com a variables independents a l'equació de l'acció de Hilbert-Einstein. Variant l'acció amb la connexió dona una equació de moviment que no és més que la condició de la metricitat sobre la mètrica, és a dir, que la mètrica és constantment covariant.
Va escriure els articles de "Mecànica Racional" i "Teoria de la relativitat" per a l' Enciclopèdia Hoepli de matemàtiques Elementals.
És conegut en particular pels següents treballs en física matemàticaː