Atur

L'atur o desocupació,^[2] segons l'OCDE, és la gent per sobre d'una edat especificada (generalment 15 anys)^[3] que no tenen una feina remunerada o per compte propi, però que en aquest moment estan disponibles per treballar.^[4] L'atur es mesura amb la taxa d'atur, que és el nombre de persones que estan a l'atur com a percentatge de la població activa (el nombre total de persones ocupades sumat als aturats).^[5][6]

L'atur pot tenir moltes causes, com ara les noves tecnologies i invents, l'estat de l'economia que pot ser influenciat per una recessió, la competència provocada per la globalització i el comerç internacional, les polítiques del govern o la regulació i el mercat, entre d'altres. L'atur i l'estat de l'economia poden estar influenciats per un país a través, per exemple, de la política fiscal. A més, l'⁣autoritat monetària d'un país, com el banc central, pot influir en la disponibilitat i el cost dels diners mitjançant la seva política monetària.

A més de les teories de l'atur, s'utilitzen algunes categoritzacions de l'atur per modelar amb més precisió els efectes de l'atur dins del sistema econòmic. Alguns dels principals indicadors d'atur inclouen l'atur estructural, l'atur friccional, l'atur cíclic, l'atur involuntari i l'atur clàssic.^[7] L'atur estructural se centra en els problemes fonamentals de l'economia i les ineficiències inherents als mercats de treball, inclòs el desajust entre l'oferta i la demanda de treballadors amb les habilitats necessàries. Els arguments estructurals posen l'accent en les causes i solucions relacionades amb les tecnologies disruptives i la globalització. Les discussions sobre l'atur friccional se centren en les decisions voluntàries de treballar basades en la valoració dels individus del seu propi treball i com es compara amb les taxes salarials actuals afegits al temps i l'esforç necessaris per trobar feina. Les causes i les solucions de l'atur friccional sovint aborden el llindar d'accés a la feina i les taxes salarials.

Els governs intenten donar feina a tots els ciutadans que volen treballar, fent-lo un objectiu principal de la política econòmica. No obstant això, atès que l'economia és dinàmica (les persones i les empreses es mouen d'un lloc cap a un altre contínuament), un objectiu de zero per cent de la taxa d'atur no és realista. Es considera acceptable que entre un 2% i un 4% de la població activa estigui sense feina, i quan se superen aquestes xifres, es considera un indicador de mala política econòmica, una crisi econòmica, financera o industrial, o una inadequada estructura econòmica.^[8]

Segons l'Organització Internacional del Treball (OIT) de les Nacions Unides, l'any 2018 hi havia 172 milions de persones a tot el món (o el 5% de la força de treball global informada) sense feina el 2018.^[9] La taxa d'atur mundial era del 6,3% en 2021,^[10] 5% en 2018, menor al 6% del 2013. La regió amb la taxa més elevada era el nord d'Àfrica, mentre que el sud d'Àsia tenia la taxa més baixa.^[11]