Back Октавиан Август Abkhazian Augustus Octavianus Afrikaans Augustus ALS አውግስጦስ Amharic César Augusto AN Augustus ANG Ọgọsitọs ANN ऑगस्टस ANP أغسطس قيصر Arabic ܐܓܘܣܛܘܣ ܩܣܪ ARC
|
Per a altres significats, vegeu «August (desambiguació)». |
.jpg)
August (llatí: Imperator Caesar Divi filius Augustus) (Roma, 23 de setembre de 63 aC - Nola, 19 d'agost de 14 dC) fou un home d'estat i líder militar romà que esdevingué el primer emperador de l'Imperi Romà entre el 27 aC i la seva mort el 14.[nota 1] Fou el primer governant de la dinastia julioclàudia. La seva condició de fundador del Principat fa que sigui considerat un dels líders més eficaços i alhora controvertits de la història.[1] El regnat d'August marcà l'inici d'un període de pau relativa conegut com a Pax Romana, durant el qual els romans gaudiren de més de dos segles sense conflictes importants tot i les constants guerres expansionistes a les fronteres de l'imperi i la guerra civil de l'any dels quatre emperadors.
Nascut amb el nom de Gai Octavi, formava part d'una branca eqüestre antiga i rica de la gens Octàvia, d'orígens plebeus. El seu besoncle matern, Juli Cèsar, fou assassinat el 44 aC. En el seu testament, nomenava Octavi com a fill adoptiu i hereu. A partir d'aquell moment, el jove assumí el nom de Gai Juli Cèsar i fou conegut com a Octavià (Octavianus). Formà el segon triumvirat amb Marc Antoni i Marc Lèpid per derrotar els assassins de Cèsar. Després de la seva victòria en la batalla de Filipos, els triumvirs es dividiren la República Romana i governaren de facto com a dictadors. Tanmateix, els seus interessos divergents acabaren provocant el trencament del triumvirat. Lèpid fou desterrat i desposseït del seu càrrec, mentre que Marc Antoni se suïcidà després de perdre la batalla d'Àccium contra Octavià el 31 aC.
Una vegada dissolt el segon triumvirat, August restituí un govern d'aparença republicana, amb el poder dipositat en el Senat, els magistrats executius i les assemblees legislatives, tot conservant la seva autoritat autocràtica en obtenir del Senat el seu nomenament com a comandant suprem, tribú i censor amb caràcter vitalici.
Dirigí una expansió sense precedents de les fronteres romanes, annexant Egipte, Dalmàcia, Pannònia, el Nòric i Rècia a l'imperi, ampliant les seves possessions a Àfrica i rematant la conquesta d'Hispània, tot i que patí un dur revés a Germània. En política exterior, blindà l'imperi amb una sèrie d'estats coixí i feu la pau amb l'Imperi Part.
Sota el lema de reinstaurar la República (restitutio rei publicae) conduí, de fet, la transició cap a una monarquia amb la forma de principat. El seu govern culminà amb un gran període de pau, que es coneixeria més tard amb el nom de Pax augusta.
Error de citació: Existeixen etiquetes <ref> pel grup «nota» però no s'ha trobat l'etiqueta <references group="nota"/> corresponent.
- ↑ Marimon, S. «August, dos mil anys de llegat imperial». Ara, 19 agost 2014. [Consulta: 8 juliol 2020].