Avorriment

Aquest article o secció no cita les fonts o necessita més referències per a la seva verificabilitat.

Part de la sèrie d'
Emocions
Acceptació Afecte Alegria Amor Angst Angoixa Ansietat Anticipació Apatia Penediment Autoconfiança Avorriment Awe Compassió Confiança Coratge Culpabilitat Curiositat Decepció Depressió Desesperació Desconfiança Desig Disgust Dol Dolor Empatia Entusiasme Enuig Enveja Esperança Eufòria Excitació Èxtasi Fàstic Felicitat Frustració Gelosia Gratitud Horror Hostilitat Humiliació Indignació Interès Luxúria Menyspreu Molèstia Odi Orgull Pànic Passió Patiment Pietat Plaer Por Preocupació Ràbia Rebuig Remordiment Ressentiment Satisfacció Saudade Schadenfreude Soledat Sorpresa Timidesa Tristesa Vergonya Xoc

L'avorriment (del llatí ab- + horrere, horror) tedi o fastig [fəstíʧ] és un sentiment desagradable basat en la rutina, en la manca de sentit i interès del que passa al voltant de la persona o de l'activitat que aquesta realitza. Quan és un estat molt freqüent pot ser un símptoma de depressió. Un sinònim pot ser tedi i l'antònim la diversió. Pot tenir tres variants: la manca d'una activitat desitjada, la permanència obligada en una tasca no desitjada i la falta de motivació general.^[1] Físicament, es lliga a l'ansietat (el cos percep l'estat com a desagradable i busca quelcom que el faci sortir d'aquella situació) o bé als badalls per l'absència de moviment.

En literatura, l'ennui o spleen (termes en francès i anglès respectivament) és un tema habitual a partir del romanticisme. El protagonista pateix perquè el seu entorn no el pot satisfer, busca el plaer, l'elevació, però no l'aconsegueix, tot el cansa i avorreix. Autors com Charles Dickens, Charles Baudelaire o Arthur Schopenhauer li han dedicat moltes planes. Els afectats d'avorriment crònic, en les seves històries, són gent que ja té cobertes les necessitats materials i que no aconsegueix omplir-ne les altres, ni amb relacions ni amb activitats.

En un aprenentatge o treball es lliga a un objectiu inadequat: hom es pot avorrir perquè la tasca és massa fàcil o repetida o bé massa allunyada de les pròpies capacitats o interessos, i per tant impossible de vincular efectivament.