Azerbaidjan

Per a altres significats, vegeu «Azerbaidjan (desambiguació)».
Plantilla:Infotaula geografia políticaAzerbaidjan
Azərbaycan Respublikası (az)
Azərbaycan (az) Modifica el valor a Wikidata
Tipusestat sobirà i país Modifica el valor a Wikidata

HimneAzərbaycan Respublikasının Dövlət Himni Modifica el valor a Wikidata

Localització
Modifica el valor a Wikidata Map
 40° 18′ N, 47° 42′ E / 40.3°N,47.7°E / 40.3; 47.7
CapitalBakú Modifica el valor a Wikidata
Conté la subdivisió
Població humana
Població10.145.212 (2021) Modifica el valor a Wikidata (117,15 hab./km²)
Gentiliciazerbaidjanès, azerbaidjanesa Modifica el valor a Wikidata
Idioma oficialàzeri Modifica el valor a Wikidata
Geografia
Part de
Superfície86.600 km² Modifica el valor a Wikidata
Punt més altBazardüzü (4.466 m) Modifica el valor a Wikidata
Punt més baixmar Càspia (−28 m) Modifica el valor a Wikidata
Limita amb
Dades històriques
Anterior
de la Unió Soviètica1991 Modifica el valor a Wikidata
Esdeveniment clau
Organització política
Forma de governrepública
estat unitari
sistema semipresidencial Modifica el valor a Wikidata
Òrgan legislatiuAssemblea Nacional de la República de l'Azerbaidjan , (Escó: 125) Modifica el valor a Wikidata
• President Modifica el valor a WikidataIlham Alíev (2003–) Modifica el valor a Wikidata
• Primer ministre Modifica el valor a WikidataAli Asadov (2018–) Modifica el valor a Wikidata
Membre de
PIB nominal54.825.411.765 $ (2021) Modifica el valor a Wikidata
Monedamanat azerbaidjanès Modifica el valor a Wikidata
Identificador descriptiu
Fus horari
Domini de primer nivell.az Modifica el valor a Wikidata
Prefix telefònic+994 Modifica el valor a Wikidata
Telèfon d'emergències112, 101, 102 i 103 Modifica el valor a Wikidata
Codi paísAZ Modifica el valor a Wikidata

Lloc webmfa.gov.az… Modifica el valor a Wikidata

X: azerbaijan Modifica el valor a Wikidata

L'Azerbaidjan[1][2] (àzeri: Azərbaycan), oficialment la República de l'Azerbaidjan (àzeri: Azərbaycan Respublikası), és l'estat més gran de la regió del Caucas, localitzat entre l'Àsia occidental i Europa oriental.[3] Limita a l'est amb el mar Caspi, al nord amb Rússia, al nord-oest amb Geòrgia, a l'oest amb Armènia i al sud amb l'Iran. L'exclavament de Nakhtxivan limita amb Armènia al nord i a l'est, amb l'Iran al sud i a l'oest i comparteix una petita frontera amb Turquia al nord-oest. El seu nom sembla derivar d'Atropatene (terra del foc),[4] que era com s'anomenava la regió, una satrapia de l'imperi persa. La consciència nacional àzeri es va formar durant la segona meitat del segle xix i principis del segle xx.[5] El seu nom en neo-persa antic és Adharbadhagan o Adharbayagan; en armeni Atropatakan; i en siríac Adhorbaighan.

L'Azerbaidjan compta amb una herència cultural històrica i antiga. A més d'ésser el primer estat de majoria musulmana en tenir òperes, teatres i obres teatrals, és un dels estats musulmans amb més suport al secularisme i a la tolerància religiosa.[6] L'any 1918 es va establir la República Democràtica de l'Azerbaidjan, la primera república secular i democràtica del món islàmic,[7][8][9] però passà a formar part de la Unió Soviètica des de 1920 fins a la seva independència l'any 1991.[10] Poc després, durant la Guerra de l'Alt Karabakh, Armènia va ocupar la regió de l'Alt Karabakh i d'altres territoris i enclavaments circumdants que estaven sota el poder azerbaidjanès. La República de l'Alt Karabakh, que va sorgir a la regió, continua sense el reconeixement diplomàtic de cap estat i encara és considerada de iure com a part de l'Azerbaidjan, malgrat ser independent de facto des del final de la guerra.[11][12][13][14]

L'Azerbaidjan és una república constitucionalista, secular i unitària. És un dels sis estats turquesos independents, és membre actiu del Consell Turc i de la comunitat TÜRKSOY. A més, té relacions diplomàtiques amb 158 estats i és membre de 38 organitzacions internacionals.[15] És un dels membres fundadors de la GUAM[16] i de la Comunitat d'Estats Independents (CEI).[17] El 9 de maig de 2006, l'Azerbaidjan va ser elegit membre del nou Consell de Drets Humans per l'Assemblea General de les Nacions Unides.[18]

Després d'obtenir la seva independència, l'Azerbaidjan va aconseguir un nivell alt de desenvolupament humà,[19] econòmic[20] i d'alfabetització,[21] a més de nivells baixos d'atur[22] i d'homicidis[23] comparats amb altres estats de la CEI i d'Europa oriental. L'1 de gener de 2012, l'estat va començar el seu període de dos anys com a membre no permanent del Consell de Seguretat de les Nacions Unides.[24]

  1. «Nomenclàtor mundial - Oficina d'Onomàstica - Secció Filològica - Institut d'Estudis Catalans». [Consulta: 5 maig 2024].
  2. Ésadir.cat — Azerbaidjan
  3. L'Azerbaidjan pot considerar-se part de l'Àsia i/o d'Europa. La classificació mundial de regions de l'ONU ubica a l'Azerbaidjan a l'Àsia occidental; The World Factbook Arxivat 2016-07-09 a Wayback Machine., National Geographic, la RAE i la Encyclopædia Britannica també l'ubiquen a l'Àsia. En canvi, nombroses fonts col·loquen l'Azerbaidjan a Europa, com per exemple la BBC, la Unió Europea Arxivat 2012-06-10 a Wayback Machine. i el World Atlas.
  4. Naroditskaya, Inna. Song from the land of fire: continuity and change in Azerbaijanian mugham (en anglès). Routledge, 2002, p.5-6. ISBN 0415940214. 
  5. Katschnig, Julia. Central Asia on Display: Proceedings of the VII Conference of the European Society for Central Asian Studies (en anglès). LIT Verlag Münster, 2005, p. vol.2, p.183. ISBN 3825885860. 
  6. E. Cornell, Svante. The Politicization of Islam in Azerbaijan (en anglès). Silk Road Paper, 2006, p. 124, 222, 229, 269–270. 
  7. «93 years pass since establishment of first democratic republic in the east – Azerbaijan Democratic Republic» (en anglès). Azerbaijan Press Agency.az, 28-05-2011.
  8. Kazemzadeh, Firuz. The Struggle for Transcaucasia: 1917–1921 (en anglès). The New York Philosophical Library, 1951, p. 124, 222, 229, 269–270. ISBN 0-8305-0076-6. 
  9. Swietochowski, Tadeusz. Russian Azerbaijan, 1905–1920: The Shaping of a National Identity in a Muslim Community (en anglès). Cambridge University Press, 2004, p. 129. ISBN 0-521-52245-5. 
  10. Pipes, Richard. The Formation of the Soviet Union: Communism and Nationalism 1917–1923 (en anglès). 2a edició. Cambridge, Massachusetts: Harvard University Press, 1997, p. 218–220, 229. ISBN 0-674-30951-0 i ISBN 9780674309517. 
  11. ONU. «Резолюция СБ ООН № 822 от 30 апреля 1993 года» (en rus). UN.org, 1993. Arxivat de l'original el 2012-05-30. [Consulta: 4 juliol 2012].
  12. ONU. «Резолюция СБ ООН № 853 от 29 июля 1993 года» (en rus). UN.org, 1993. Arxivat de l'original el 2012-05-30. [Consulta: 6 desembre 2012].
  13. ONU. «Резолюция СБ ООН № 874 14 октября 1993 года» (en rus). UN.org, 1993. Arxivat de l'original el 2012-05-30. [Consulta: 6 desembre 2012].
  14. ONU. «Резолюция СБ ООН № 884 от 12 ноября 1993 года» (en rus). UN.org, 1993. Arxivat de l'original el 2012-05-30. [Consulta: 6 desembre 2012].
  15. British Foreign & Commonwealth Office. «Azerbaijan: Membership of international groupings/organisations» (en anglès). FCO.gov.uk. Arxivat de l'original el 2010-03-24.
  16. Peimani, Hooman. Conflict and Security in Central Asia and the Caucasus (en anglès). ABC-CLIO, 2009, p. 328. ISBN 9781598840544. 
  17. Europa Publications Limited. Eastern Europe and the Commonwealth of Independent States (en anglès), 1998, p. 154. ISBN 1-85743-058-1, 9781857430585. 
  18. ONU. «Elections & Appointments – Human Rights Council» (en anglès). UN.org. [Consulta: 4 juliol 2012].
  19. Programa de las Naciones Unidas para el Desarrollo. «Human Development Index and its components» (PDF) (en anglès). [Consulta: 4 juliol 2012].
  20. Newsweek. «Interactive Infographic of the World's Best Countries» (en anglès). The Daily Beast.com, 15-08-2010. [Consulta: 4 juliol 2012].
  21. «Literacy rate among schoolchildren in Azerbaijan is 100% – UN report» (en anglès). News.Az, 28-10-2011. Arxivat de l'original el 2015-12-08. [Consulta: 4 juliol 2012].
  22. Comité de Estadísticas Estatales de Azerbaiyán. «Number of economic active population» (en anglès). Az Stat.org, 2011. Arxivat de l'original el 2012-11-30. [Consulta: 4 juliol 2012].
  23. Oficina de la ONU de Drogas y Crimen. «Homicide statistics, Trends (2003–2008)» (XLS) (en anglès). UNODC.org. [Consulta: 4 juliol 2012].
  24. Charbonneau, Louis. «Azerbaijan wins U.N. council seat, Slovenia withdraws» (en anglès). Reuters.com, 24-10-2011. Arxivat de l'original el 2013-05-08. [Consulta: 4 juliol 2012].

From Wikipedia, the free encyclopedia · View on Wikipedia

Developed by razib.in