Back You Were Never Lovelier Welsh Du warst nie berückender German You Were Never Lovelier English Bailando nace el amor Spanish دوستداشتنیتر از این نبودی Persian Ô toi ma charmante French You Were Never Lovelier ID Non sei mai stata così bella Italian 너무도 아름다운 당신 Korean You Were Never Lovelier Dutch
| You Were Never Lovelier | |
|---|---|
 | |
| Fitxa | |
| Direcció | William A. Seiter |
| Protagonistes | |
| Director artístic | Lionel Banks i Rudolph Sternad |
| Producció | Louis F. Edelman |
| Guió | Michael Fessier Esnest Pagano Delmer Daves a partir d'una història de Carlos A. Olivari i Sixto Pondal Ríos |
| Música | Leigh Harline |
| Fotografia | Ted Tetzlaff |
| Muntatge | William A. Lyon |
| Vestuari | Irene |
| Productora | Columbia Pictures |
| Distribuïdor | Netflix  |
| Dades i xifres | |
| País d'origen | Estats Units |
| Estrena | 1942 |
| Durada | 97 minuts |
| Idioma original | anglès |
| Versió en català |  Sí |
| Color | en blanc i negre |
| Descripció | |
| Gènere | comèdia romàntica i cinema musical |
| Lloc de la narració | Argentina |
| Premis i nominacions | |
| Nominacions | |
          | |
Ballant neix l'amor[1] -títol original You Were Never Lovelier- és una pel·lícula musical estatunidenca dirigida per William A. Seiter, estrenada el 1942. Ha estat doblada al català. L'èxit de la primera pel·lícula del duo Rita Hayworth/Fred Astaire, You'll Never Get Rich, és tal que molt de pressa la parella roda un nou film.[2]
Després d'haver participat en «l'esforç de guerra»[3] amb L'amor ve ballant[4] que tractava com a fons la vida d'un camp militar, la Columbia va explotar un altre tema de moda en aquest començament dels anys quaranta, les fantasies sud-americanes.[5] Els mercats importants del cinema europeu estan tancats per a Hollywood a causa de la guerra.[6] En recerca de nous mercats, els productors del cinema americà es giraran cap a la política panamericana,[5] dita «Política de bon veïnatge» del president Roosevelt.[7] Pel·lícules com Down Argentine Way, That Night in Rio o Week-End in Havana, formen part d'aquesta vena amb la «bomba brasilera» Carmen Miranda com a símbol,[5] tot guarnit de noves modes musicals, la rumba cuban i la samba.[7]
Els dos intèrprets de L'Amor ve ballant , encantats de la seva primera col·laboració,[2] es trobaran doncs en una atmosfera sud-americana amb Xavier Cugat com a director d'orquestra que proveirà el trumfo musical exòtic.< br/>La Columbia assigna els mateixos guionistes a qui s'afegeix Delmer Daves[8] que passarà a la realització l'any següent amb ‘'Destination Tokio; Jerome Kern i Johnny Mercer (lletrista) reemplacen Cole Porter a la part musical.
De la col·laboració Astaire/Hayworth, l'ajudant de direcció de la pel·lícula Earl Bellamy testimoniarà: «Rita Hayworth estava molt ansiosa quan ha començat a treballar amb Fred Astaire. Era tan perfeccionista. Però Fred sabia ajudar-la a calmar-se. Així que se'ls veia, un es deia que havien ballat junts tota la seva vida.»[9]
Per a Fred Astaire el rodatge d'aquesta pel·lícula continuarà sent un excel·lent record i dirà fins i tot: «Amb Rita Hayworth, m'he sentit amb ales: mai no havia ballat tan intensament. Cal dir que ens hem entrenat durant cinc setmanes a raó de vuit hores de treball per dia.»'[10]
- ↑ esadir.cat. Ballant neix l'amor. esadir.cat.
- ↑ 2,0 2,1 Rita Hayworth - Edicions Nocturn ISBN 2-84907-109-9
- ↑ Des de 1941, una ona de patriotisme americà amara les produccions cinematogràfiques americanes que reflecteixen la situació de guerra a Europa. Hollywood, Comèdies musicals ‘ Ted Sennett ‘ Fernand Nathan editor, París, 1986 ISBN 2-09-290-548-1, pàg. 175.
- ↑ Fred Astaire Gilles Cebe Éditions Henri Veyrier ISBN 2-85199-244-9
- ↑ 5,0 5,1 5,2 Le Cinéma Grande histoire illustrée du 7e art. Volume 3. Éditions Atlas, p. 623
- ↑ Encyclopédie alfa del cinema - Volum 11 - Éditions Grammont s. Té. - Alfa Edicions, pàg. 100.
- ↑ 7,0 7,1 Hollywood, Comèdies musicals – Ted Sennett – Fernand Nathan éditeur, Paris, 1986 ISBN 2-09-290-548-1, p. 171.
- ↑ Fred Astaire Gilles Cebe, pàg. 140.
- ↑ Rita Hayworth - Barbara Leaming - Ramsay Poche Cinéma, 2008 ISBN 978-2-84114-926-1, pàg. 78.
- ↑ Paris Partit -M2533-1983-29 maig 1987