Banda de Caspary

La banda de Caspary és una diferenciació de les parets primàries de les cèl·lules de l'endoderma i l'exoderma de les arrels de les plantes, i es concreta en una capa de suberina impermeable que s'estén sense successió de continuïtat al llarg de les parets radials i transversals. La banda de Caspari forma part de la paret, però és diferent en composició química, i cal veure-la més com una infiltració que no pas un dipòsit. Quan s'observa al microscopi tenyida amb safranina, la banda es tenyeix d'un altre color que la resta de la paret, ja que presenta diferent apetència per aquest colorant. S'utilitza per a bloquejar el flux passiu dels materials, com ara l'aigua i soluts en l'estela d'una planta. La banda va ser reconeguda per primera vegada com una estructura de la paret cel·lular per Robert Caspary (1865-1866).

La seva funció és impermeabilitzar la paret, impedint que les substàncies entrin en les cèl·lules de l'endodermis i exodermis. A més les cèl·lules estan unides entre si per les bandes amb la qual cosa també impossibiliten el pas de substàncies entre elles.

Hi ha dos tipus d'entrades de substàncies:

• Via apoplàstica: les substàncies entren per difusió a través de l'apoplast, i poden arribar fins al cilindre vascular, per això la banda de Caspary tapona el pas d'aigua i per tant les substàncies que es trobin dissoltes en aquesta.
• Via simplàstica: les substàncies entren al simplast i es difonen per transport intermembrana.