Back Barranco de Carraixet CEB Carraixet English Carraixet Spanish Carraixet French Barranco de Carraixet Swedish
| |||||
| Tipus | curs d'aigua  | ||||
|---|---|---|---|---|---|
| Inici | |||||
| Cota inicial | 700 m | ||||
| Entitat territorial administrativa | Província de València (País Valencià) | ||||
| Localització | Gàtova a la Serra Calderona | ||||
| Final | |||||
| Cota final | 0 m | ||||
| Localització | Mediterrani, a Alboraia | ||||
| Desembocadura | mar Mediterrània | ||||
| |||||
| Característiques | |||||
| Altitud | 1 m | ||||
| Dimensió | 45 ( ) km | ||||
El barranc del Carraixet o riu Sec[1] naix a Gàtova; arreplega les aigües del vessant sud de la serra Calderona i, després d'un recorregut d'uns 45 km, desemboca a la mar per Alboraia. Es troba generalment sec durant quasi tot l'any, a excepció de la part baixa d'Alboraia, que inclou un xicotet corrent produït pels ullals que hi flueixen permanentment.[2][3]
Com a conseqüència de les pluges ocasionades pels temporals de llevant, que de tard en tard assolen el País Valencià, a vegades baixa a gran velocitat una enorme massa d'aigua, que desborda l'actual llit, inundant tota l'Horta i les poblacions circumdants, amb gran dany per a vides i béns.[2] Esta situació es veu potenciada per la desforestació accelerada a què es troba sotmesa la serra Calderona com a conseqüència dels nombrosos incendis que es produeixen any rere any. Les tres últimes barrancades van tindre lloc els anys 1949, 1950 i 1957, junt amb la famosa riuada de València.[4]
Actualment, s'hi estan portant a terme les obres de canalització a la conca baixa. Consisteixen bàsicament en la reforma de les voreres i el nou traç de les carreteres laterals.[4]
Aquests paratges constituïen llacunes i aiguamolls fins al segle passat, dels quals encara es manté la configuració física en forma de cercles concèntrics, en els quals conflueixen nombroses séquies.
El traçat rectilini de l'actual llit del Carraixet permet que la velocitat de l'aigua siga major i, en conseqüència, arrossega major quantitat de terres i de fang que, durant les barrancades, es diposita en les riberes i les hortes, motiu pel qual les terres circumdants es troben més altes que les restants i, al mateix temps, presenten les màximes qualitats.
Veiem, doncs, que el Carraixet, malgrat les seues inundacions, és una font de riquesa per a l'Horta.
- ↑ «Barranc del Carraixet». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ 2,0 2,1 «Senderisme. Itinerari històric i paisatgístic llit del Carraixet i bassa de l'Amara». Olocau.biz, 01-12-2004. Arxivat de l'original el 2015-11-25. [Consulta: juliol 2015].
- ↑ «Paisajes de agua y huerta». Turismohortanord.com. [Consulta: juliol 2015].
- ↑ 4,0 4,1 «Ela barranc de Carraixet». Paisatgesculturals-rsm.org. [Consulta: juliol 2015].