Per a altres significats, vegeu «barret de copa alta». |
Top Hat | |
---|---|
Fitxa | |
Direcció | Mark Sandrich |
Protagonistes | |
Producció | Pandro S. Berman |
Dissenyador de producció | Van Nest Polglase |
Guió | Allan Scott i Dwight Taylor |
Música | Irving Berlin |
Fotografia | David Abel |
Muntatge | William Hamilton |
Productora | RKO Pictures |
Distribuïdor | RKO Pictures i Netflix |
Dades i xifres | |
País d'origen | Estats Units d'Amèrica |
Estrena | 1935 |
Durada | 101 min |
Idioma original | anglès |
Color | en blanc i negre |
Pressupost | 609.000 $ |
Descripció | |
Gènere | comèdia romàntica i cinema musical |
Lloc de la narració | Londres i Venècia |
Premis i nominacions | |
Nominacions | |
|
Barret de copa (títol original en anglès Top Hat)[1] és una pel·lícula dirigida l'any 1935 per Mark Sandrich. La partitura és d'Irving Berlin i la parella protagonista és Ginger Rogers i Fred Astaire.
Segurament és la més popular de la fructífera i reeixida col·laboració entre Fred Astaire i Ginger Rogers durant els anys trenta. Una meravellosa comèdia musical que va comptar amb brillants diàlegs. Va obtenir 4 nominacions als Oscars: millor pel·lícula, direcció artística, direcció de ball i millor cançó.
L'alegre divorciada ja va ser un producte fet a la seva mida i després, van venir títols com Roberta, Seguim la flota i aquest Barret de copa, que va consolidar una col·laboració que va fer història. Darrere l'obra hi ha la partitura d'Irving Berlin, amb cançons com el cèlebre Cheek to Cheek.