Barret de copa

Per a altres significats, vegeu «barret de copa alta».
Infotaula de pel·lículaBarret de copa
Top Hat Modifica el valor a Wikidata

Modifica el valor a Wikidata
Fitxa
DireccióMark Sandrich Modifica el valor a Wikidata
Protagonistes
ProduccióPandro S. Berman Modifica el valor a Wikidata
Dissenyador de produccióVan Nest Polglase Modifica el valor a Wikidata
GuióAllan Scott i Dwight Taylor Modifica el valor a Wikidata
MúsicaIrving Berlin Modifica el valor a Wikidata
FotografiaDavid Abel Modifica el valor a Wikidata
MuntatgeWilliam Hamilton Modifica el valor a Wikidata
ProductoraRKO Pictures Modifica el valor a Wikidata
DistribuïdorRKO Pictures i Netflix Modifica el valor a Wikidata
Dades i xifres
País d'origenEstats Units d'Amèrica Modifica el valor a Wikidata
Estrena1935 Modifica el valor a Wikidata
Durada101 min Modifica el valor a Wikidata
Idioma originalanglès Modifica el valor a Wikidata
Coloren blanc i negre Modifica el valor a Wikidata
Pressupost609.000 $ Modifica el valor a Wikidata
Descripció
Gènerecomèdia romàntica i cinema musical Modifica el valor a Wikidata
Lloc de la narracióLondres i Venècia Modifica el valor a Wikidata
Premis i nominacions
Nominacions

IMDB: tt0027125 FilmAffinity: 704449 Allocine: 441 Rottentomatoes: m/top_hat Letterboxd: top-hat Mojo: tophat Allmovie: v50447 TCM: 2293 Metacritic: movie/top-hat TV.com: movies/top-hat AFI: 6707 TMDB.org: 3080
Musicbrainz: 2f231a98-574b-434b-85c3-9b07bca2b20a Modifica el valor a Wikidata

Barret de copa (títol original en anglès Top Hat)[1] és una pel·lícula dirigida l'any 1935 per Mark Sandrich. La partitura és d'Irving Berlin i la parella protagonista és Ginger Rogers i Fred Astaire.

Segurament és la més popular de la fructífera i reeixida col·laboració entre Fred Astaire i Ginger Rogers durant els anys trenta. Una meravellosa comèdia musical que va comptar amb brillants diàlegs. Va obtenir 4 nominacions als Oscars: millor pel·lícula, direcció artística, direcció de ball i millor cançó.

L'alegre divorciada ja va ser un producte fet a la seva mida i després, van venir títols com Roberta, Seguim la flota i aquest Barret de copa, que va consolidar una col·laboració que va fer història. Darrere l'obra hi ha la partitura d'Irving Berlin, amb cançons com el cèlebre Cheek to Cheek.


From Wikipedia, the free encyclopedia · View on Wikipedia

Developed by razib.in