Basilians

Basilians

Tipus	monàstic
Objectiu	Vida en comunitat, pregària, treball manual i intel·lectual, apostolat, ensenyament i assistència a la població
Fundació	Cap al segle v
Regla	Regla de Sant Basili, ca. 350, per Sant Basili el Gran
Branques i reformes	En deriven algunes comunitats catòliques: Orde Basilià de Grottaferrata (1004), Orde Basilià d'Itàlia i Espanya (1579), Orde de Sant Basili el Gran (1617), Congregació Basiliana del Santíssim Redemptor (1701), Congregació Basilina de Sant Joan Baptista (1720), Congregació Basiliana Alepina (1829), Congregació Basiliana Estudita (1900)
Fundacions destacades	Monestir de Santa Caterina del Sinaí, monestirs del Mont Atos, de Meteora, Sant Joan Bapstista de Stoudios (Constantinoble), Rossano
Fundacions a terres de parla catalana	No n'hi ha hagut
Persones destacades	Sants Ciril i Metodi, Sofroni de Jerusalem, Màxim el Confessor, Joan Damascè, Teodor l'Estudita, Jordi Sincel·le, Teòfanes de Cízic, Romà el Melode, Josep l'Himnògraf.

Els monjos basilians són monjos que segueixen la regla de Sant Basili el Gran (330 - 379). Des del moment que les comunitats basilianes orientals són independents i no constitueixen un orde religiós, la denominació fou establerta per la cúria romana a l'Edat mitjana per a designar els monjos grecs de ritu oriental que, establerts a la Itàlia meridional, observaven aquesta regla. A partir d'ella, es constituïren, a partir del segle xvi, ordes basilians de ritu llatí.