Basilides d'Alexandria

Plantilla:Infotaula personaBasilides d'Alexandria
Biografia
Naixementsegle II Modifica el valor a Wikidata
Alexandria (Egipte) Modifica el valor a Wikidata
Mortsegle II Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióteòleg, professor Modifica el valor a Wikidata
Activitat(Floruit: dècada del 110 Modifica el valor a Wikidata)
MovimentGnosticisme Modifica el valor a Wikidata

Basilides d'Alexandria (Basileides, Βασιλείδης) fou un gnòstic grec, un dels primers (el primer del qual es té notícia certa) i més destacats. Va viure pels volts de l'any 120 al 140 a Alexandria.

Segons ell, havia rebut el seu coneixement de Glàucies, deixeble de Sant Pere, però aquest Glàucies és un personatge desconegut. Segons Epifani va ser deixeble de Menandre i de Saturní a Antioquia de l'Orontes i era amb Saturní quan aquest va començar la predicació de la seva heretgia; després va anar a Pèrsia on va divulgar el gnosticisme predicat més endavant per Mani. Va tornar a Egipte i va ensenyar les seves doctrines a la seva ciutat natal, Alexandria. Era viu probablement encara el 138 al pujar al tron Antoní Pius. Devia néixer entre els anys 70 i 90. Segons Hipòlit Basílides deia que disposava d'una ensenyança secreta que li havia donat directament l'apòstol Maties. Els membres de la seva secta s'anomenaven Basilidians. Segons Epifani, que va viure un temps a Egipte, els basilidians es trobaven no només a Alexandria, sinó a altres ciutats episcopals del delta del Nil, entre les quals hi havia Atribis i Sais. La ciutat de Sais havia estat un centre religiós important on se celebraven els misteris d'Osiris amb una festa nocturna on s'il·luminaven les cases amb torxes. Segons Climent d'Alexandria, el costum dels basilidians de reunir-se la nit de l'aniversari del baptisme de Jesús il·luminant les seves cases provindria d'aquest ritual.

Orígenes, Ambròs de Milà i Jeroni d'Estridó parlen d'uns comentaris a l'Evangeli en 24 llibres, coneguts també com l'Evangeli de Basilides, dels quals se'n conserven alguns fragments. Sembla que no era un evangeli original, sinó una edició de l'Evangeli de Lluc, el més divulgat entre els cristians al segle ii. Agustí d'Hipona menciona uns Salms o Odes de Basílides, dels quals no n'ha quedat res.[1]

  1. Montserrat Torrents, Josep. Los gnósticos. Madrid: Gredos, 1990, p. 50-55. ISBN 8424908848. 

From Wikipedia, the free encyclopedia · View on Wikipedia

Developed by razib.in