La batalla de Legnano va tenir lloc el 29 de maig de 1176 i va enfrontar les tropes del Sacre Imperi Romanogermànic, dirigides per l'emperador Frederic I i la Lliga Llombarda, que va obtenir una victòria decisiva que va aconseguir forçar la Treva de Venècia i la posterior Pau de Constança.
Les ciutats del nord de la península itàlica, fartes de patir les conseqüències de pertànyer al bàndol eclesiàstic o al bàndol imperial, van decidir autogovernar-se, fet que va desencadenar la batalla de Legnano, dins la cinquena campanya de Frederic I per subjugar aquestes ciutats. La batalla es va guanyar gràcies a la posició estratègica de la infanteria, que tenia a l'esquena el carro amb les insígnies, més l'arribada de la cavalleria quan les forces imperials estaven esgotades per hores de lluita.