Back Seeslag van Trafalgar Afrikaans Batalla de Trafalgar AN Trafalgar Sǣfeoht ANG معركة الطرف الأغر Arabic معركة الطرف الاغر ARZ Batalla de Trafalgar AST Trafalqar döyüşü Azerbaijani ترافالقار دؤیوشو AZB Битка при Трафалгар Bulgarian Emgann Trafalgar Breton
| Guerres Napoleòniques | |||
|---|---|---|---|
  Batalla de Trafalgar Batalla de Trafalgar | |||
 Batalla de Trafalgar, per William Clarkson Stanfield | |||
| Tipus | batalla naval  | ||
| Data | 21 d'octubre de 1805 | ||
| Coordenades | 36° 15′ N, 6° 12′ O / 36.25°N,6.2°O | ||
| Lloc | Barbate, Província de Cadis (Espanya) | ||
| Estat | Espanya | ||
| Resultat | Victòria britànica | ||
| Operació | Guerra angloespanyola (1796–1808) Guerra de la Tercera Coalició | ||
| Bàndols | |||
| |||
| Comandants | |||
| |||
| Forces | |||
| |||
| Baixes | |||
| |||
| Cronologia | |||
.svg){kind=small}
.svg){kind=small}
Regne Unit - Finisterre - Batalla d'Ulm - Trafalgar - Caldiero − Amstetten - Cap Ortegal - Dürenstein - Schöngrabern - Austerlitz − Gaeta - Campo Tenese - Maida |
Atlàntic | |
Mediterrani | |
Amèriques | |
La Batalla de Trafalgar va ser una batalla naval que va tenir lloc el 21 d'octubre de 1805, en el marc de la Tercera Coalició iniciada pel Regne Unit, l'Arxiducat d'Àustria, l'Imperi Rus, el Regne de Nàpols i Suècia per intentar enderrocar Napoleó Bonaparte del tron imperial i dissoldre la influència militar francesa existent a Europa. Va tenir lloc prop del cap Trafalgar (província de Cadis), on es van enfrontar els aliats Primer Imperi francès i Regne d'Espanya (al comandament del vicealmirall francès Pierre-Charles Villeneuve, sota el comandament estava per part espanyola el tinent general de la mar Federico Gravina) contra la Royal Navy al comandament del vicealmirall Horatio Nelson.
La batalla de Trafalgar va significar la derrota definitiva d'un estol combinat del Primer Imperi Francès i del Regne d'Espanya, que va esdevenir el 21 d'octubre de 1805 a prop del cap Trafalgar, a les costes de Barbate, Província de Cadis contra l'armada del Regne Unit, en la batalla naval més important de les Guerres Napoleòniques.
L'armada britànica, composta per 27 navilis va destruir una armada francesa i espanyola de 33 navilis. Els francesos i espanyols van perdre 22 vaixells, mentre que els britànics no en van perdre cap. Lord Nelson, l'almirall de l'estol britànic va morir poc després.
Els esdeveniments històrics que van precedir aquesta batalla s'han de trobar en l'intent frustrat per part de Napoleó d'envair les illes Britàniques, en què l'esquadra franco-espanyola havia de distreure la flota britànica i allunyar-la del Canal de la Mànega per dirigir-la cap a les seves possessions a les Índies Occidentals.[1] Aquest pla de distracció va fracassar, i es va agreujar amb la consegüent derrota de Finisterre[2] el 22 de juliol de 1805. Després d'aquesta derrota, la flota es va dirigir al port de Cadis, d'on salparia el 19 d'octubre cap al Cap Trafalgar.
La flota franco-espanyola es va veure bloquejada a Cadis per Nelson, i al setembre Napoleó va ordenar a Villeneuve navegar a Nàpols per alleugerir el Mediterrani de la fustigació dels bucs anglesos, però no va obeir aquesta ordre, romanent en port. A mitjan octubre, coneixent les intencions de Napoleó de substituir-lo i enviar-lo a París per demanar-l'hi comptes per les seves accions, es va avançar a l'arribada del seu reemplaçament i va partir de Cadis amb la flota combinada el 18 d'octubre. El total de 34 vaixells es va trobar llavors amb la flota de Nelson prop del cap Trafalgar, i el 21 d'octubre va tenir lloc el major combat naval de la història: la batalla de Trafalgar, on la flota franco-espanyola va ser definitiva i aclaparadorament derrotada per la superioritat tècnica i tàctica de la Royal Navy. Nelson va ser ferit de mort durant la batalla, convertint-se en un dels més grans herois de guerra de Gran Bretanya. Villeneuve i el seu vaixell insígnia, el Bucentaure, van ser capturats pels anglesos juntament amb molts altres vaixells espanyols i francesos. L'almirall espanyol Federico Gravina es va escapar amb part de la flota però va sucumbir mesos més tard per les ferides sofertes durant la batalla.
- ↑ Torres Almeida, Jesús Clodoaldo. El almirante José Padilla: (epopeya y martirio) (en castellà). Impr. y Publicaciones de las Fuerzas Militares, 1990, p.20.
- ↑ Lloc web sobre la batalla de Finisterre (castellà)