El terme bedoll s'aplica a tots els arbres del gènere Betula, però també es fa servir específicament per al bedoll comú (Betula pendula).[1] |
Betula | |
---|---|
bedoll comú | |
Dades | |
Font de | saba de bedoll, fusta de bedoll, llavor de bedoll, oli de bedoll, Baltic birch (en) , Escorça de bedoll i birch triterpenes (en) |
Planta | |
Tipus de fruit | núcula |
Taxonomia | |
Superregne | Eukaryota |
Regne | Plantae |
Ordre | Fagales |
Família | Betulaceae |
Subfamília | Betuloideae |
Gènere | Betula L., 1753 |
Tipus taxonòmic | Betula alba |
Distribució | |
Els bedolls o beços són les plantes del gènere Betula,[2] del grup de les plantes amb flor dins la família de les betulàcies. La major part són arbres.
És originari de l'hemisferi nord amb moltes espècies de zones fredes. A Europa s'hi troben quatre espècies de bedolls, dues de molt esteses Betula pendula, el bedoll comú, i Betula pubescens, el bedoll pubescent, i altres dues que només es troben a les regions àrtiques, Betula nana, el bedoll nan, i Betula humilis.[3] Moltes altres espècies es troben repartides per Àsia i l'Amèrica del Nord. Al sud de Groenlàndia i Islàndia, el bedoll és pràcticament l'únic arbre silvestre que fa bosc actualment. A Catalunya, el bedoll comú es pot trobar als Pirineus,[4] com a acompanyant de les rouredes humides, fagedes i avetoses,[5] i a les comarques més centrals i ocasionalment a les muntanyes del sud,[6] mentre que el bedoll pubescent només es troba als Pirineus en altituds entre els 1.400 i 2.200 metres, en boscs clars de l'estatge subalpí, de vegades dominant.[7]
Són arbres generalment de mida mitjana o arbusts. Les fulles són simples, i generalment tenen lòbuls i estan dentades. El fruit és una núcula.[8]
A la saba del bedoll se li han atribuït propietats medicinals des de fa segles i, basant-se en aquestes creences tradicionals, s'ha desenvolupat una indústria extractiva que amenaça de posar en perill l'espècie.[9] També s'ha vist que l'escorça del bedoll conté una sèrie de derivats de triterpens, com ara l'àcid betulínic o la betulina, amb propietats anticanceroses i antiinflamatòries.[10]