Back Berk Afrikaans Birke ALS የፈረንጅ ልምጭ Amharic Betula AN قضبان (نبات) Arabic قضبان ARZ Betula AST Мах AV Tozağacı Azerbaijani Ҡайын Bashkir
Betula  | |
|---|---|
 bedoll comú | |
| Dades | |
| Font de | saba de bedoll, fusta de bedoll, llavor de bedoll, oli de bedoll, Karelian birch (en)  , Baltic birch (en) , Escorça de bedoll i birch triterpenes (en) |
| Planta | |
| Tipus de fruit | núcula |
| Taxonomia | |
| Super-regne | Eukaryota |
| Regne | Plantae |
| Ordre | Fagales |
| Família | Betulaceae |
| Subfamília | Betuloideae |
| Gènere | Betula L., 1753 |
| Tipus taxonòmic | Betula alba |
| Distribució | |
 | |
.svg){kind=icon}
Els bedolls o beços són les plantes del gènere Betula,[2] del grup de les plantes amb flor dins la família de les betulàcies. La major part són arbres.
És originari de l'hemisferi nord amb moltes espècies de zones fredes. A Europa s'hi troben quatre espècies de bedolls, dues de molt esteses Betula pendula, el bedoll comú, i Betula pubescens, el bedoll pubescent, i altres dues que només es troben a les regions àrtiques, Betula nana, el bedoll nan, i Betula humilis.[3] Moltes altres espècies es troben repartides per Àsia i l'Amèrica del Nord. Al sud de Groenlàndia i Islàndia, el bedoll és pràcticament l'únic arbre silvestre que fa bosc actualment. A Catalunya, el bedoll comú es pot trobar als Pirineus,[4] com a acompanyant de les rouredes humides, fagedes i avetoses,[5] i a les comarques més centrals i ocasionalment a les muntanyes del sud,[6] mentre que el bedoll pubescent només es troba als Pirineus en altituds entre els 1.400 i 2.200 metres, en boscs clars de l'estatge subalpí, de vegades dominant.[7]
Són arbres generalment de mida mitjana o arbusts. Les fulles són simples, i generalment tenen lòbuls i estan dentades. El fruit és una núcula.[8]
A la saba del bedoll se li han atribuït propietats medicinals des de fa segles i, basant-se en aquestes creences tradicionals, s'ha desenvolupat una indústria extractiva que amenaça de posar en perill l'espècie.[9] També s'ha vist que l'escorça del bedoll conté una sèrie de derivats de triterpens, com ara l'àcid betulínic o la betulina, amb propietats anticanceroses i antiinflamatòries.[10]
- ↑ «bedoll». Diccionari de la llengua catalana de l'IEC. Institut d'Estudis Catalans.
- ↑ Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana. Barcelona: TERMCAT. Centre de Terminologia, 2014, p. 152. ISBN 9788439391685.
- ↑ Beck, P.; Caudullo, G.; de Rigo D.; Tinner, W. «Betula pendula, Betula pubescens and other birches in Europe: distribution, habitat, usage and threats». A: J. San-Miguel-Ayanz, D. de Rigo, G. Caudullo, T. Houston Durrant, A. Mauri (eds.). European Atlas of Forest Tree Species (pdf) (en anglès). Luxemburg: Pubblication Office of the European Union, p. 70-73. ISBN 978-92-76-17290-1 [Consulta: 2 juny 2023].
- ↑ «Regió Forestal I: Bedoll. Distribució segons l'orografia» (en català). CREAF. [Consulta: 26 març 2023].
- ↑ Pascual, Ramon. Guia dels arbustos dels Països Catalans (en català). Valls: Cossetània, 2014, p. 116. ISBN 978-84-9034-358-6.
- ↑ «Mapes de distribució: Betula pendula Roth». Universitat de Barcelona - Banc de dades de biodiversitat de Catalunya. [Consulta: 1r abril 2021].
- ↑ «Mapes de distribució: Betula pubescens Roth». Universitat de Barcelona - Banc de dades de biodiversitat de Catalunya. [Consulta: 1r abril 2021].
- ↑ Pascual, Ramon. Guia dels arbustos dels Països Catalans. Valls: Cossetània, 2014, p. 117. ISBN 978-84-9034-358-6.
- ↑ «L'aigua de bedoll, una moda que pot arribar a posar en risc l'espècie». TV3, 02-05-2017. [Consulta: 1r abril 2021].
- ↑ Dehelean, Cristina; Pinzaru, Simona Cinta; Peev, C.I.; Soica, Codruta; Antal, Diana S. «Characterization of birch tree leaves, buds and bark dry extracts with antitumor activity». Journal of Optoelectronics and Advanced Materials, 9, 3, 2007, pàg. 783-787 [Consulta: 2 juny 2023].