Benaurances

Segons la tradició cristiana, les benaurances són les dites més conegudes del Sermó de la muntanya que Jesús de Natzaret va pronunciar, d'acord amb els registres dels evangelis segons Mateu i segons Lluc. Les benaurances descriuen les característiques de les persones que són considerades beneïdes per Déu, o que van trobar felicitat espiritual per tenir dita característica, sota un estàndard "celestial". La paraula tradicional catalana "benaurança",^[1] s'ha traduït de μακαριος makarios en el grec original. Una traducció més completa seria "posseint contentació interna i un goig que no és afectat per les circumstàncies físiques".

S'han trobat dites similars en els Manuscrits de la mar Morta, que van ser escrits abans del naixement de Jesucrist.