|
Aquest article tracta sobre el poble d'aquest nom. Si cerqueu l'antic municipi, vegeu «Benavent de Tremp». |
| ||||
| Tipus | entitat singular de població  | |||
|---|---|---|---|---|
| Localització | ||||
| ||||
| Estat | Espanya | |||
| Comunitat autònoma | Catalunya | |||
| Província | província de Lleida | |||
| Comarca | Pallars Jussà | |||
| Municipi | Isona i Conca Dellà | |||
| Població humana | ||||
| Població | 23 (2023) | |||
| Gentilici | Benaventí, benaventina | |||
| Geografia | ||||
| Part de | ||||
| Altitud | 1.004 m | |||
| Dades històriques | ||||
| Festa patronal | Quart diumenge d'agost | |||
| Codi INE | 25115000200 | |||
| Codi IDESCAT | 2511550002200 | |||
El poble de Benavent de Tremp, que canvià el seu nom oficial pel de Benavent de la Conca en el mateix moment de la seva annexió al nou terme municipal d'Isona i Conca Dellà, és el poble més oriental del seu municipi actual i de tota la comarca del Pallars Jussà. Era el cap de l'antic municipi de Benavent de Tremp.
Conegut al llarg de la història per aquests dos noms, en el llenguatge col·loquial de la comarca el més habitual és anomenar-lo, simplement, Benavent. És a 1.004 m. alt., en un lloc que representa un esplèndid mirador de tota la Conca Dellà.
Es tracta d'un petit poble arredossat sota el Roc de Benavent, que li dona una bellesa molt especial i espectacular. De tota manera, la seva situació estratègica a prop del pas entre la Noguera i el Pallars li conferí sempre una importància més gran de la que es desprèn del volum dels seus habitants.
El poble vell es formà a l'entorn de l'església de Santa Margarida de Benavent de la Conca i del Castell de Benavent de la Conca, tot i que modernament s'ha anat estenent cap a ponent, baixant pel pendís cap a terres més suaus i favorables. El nucli vell era murat, amb un portal d'entrada que encara existeix avui dia. Darrere seu s'obre una ampla plaça que conserva el clos als costats nord i oest. Al sud i a l'est ha desaparegut el clos que devia tancar el poble, però deu correspondre al lloc que ocupava el castell, que fou enderrocat, potser en les destruccions de castells i masies fortificades ordenades per Felip V, després del Decret de Nova Planta, dins del pla de represàlies contra la fidelitat dels catalans a la causa austriacista. Es conserven vestigis del castell i les seves murades.
L'església de Santa Margarida constituïa parròquia pròpia. Actualment, com la resta de parròquies de l'actual municipi, i del veí d'Abella de la Conca, depèn del rector d'Isona. Pertany, doncs, al bisbat d'Urgell, dins de l'arxiprestat de Tremp.
A part del nucli antic del poble de Benavent (Cal Mariano, Ca l'Esteve, Cal Curulla Vell, Cal Doctor, l'Era del Caravall), a llevant de la carretera, formen aquesta població Cal Curulla Nou, Cal Volament, Cal Volament Nova, Cal Topinet, Cal Tura i Cal Janet. L'antiga caseria i hostal de Balasc, amb l'Era del Pateu i la Granja de Balasc, a més, també està pràcticament integrat en el rodal de Benavent, sobretot havent perdut la importància com a hostal de camí que havia tingut temps enrere.
Al voltant de Cal Grilló s'ha anat format un segon nucli central, del poble de Benavent, a ponent de la carretera.
Antigament, hi havia hagut els ravals de Santa Eulàlia i de Sant Gili, que surten esmentats en alguns documents antics. Del de Sant Gili, es conserva la memòria de l'aplec que se celebrava a la seva ermita, però en l'actualitat no hi ha cap record de les cases que formaven aquest raval. Tanmateix, el bosquet de roures que en conserva algunes restes pot amagar bastants coses que una prospecció arqueològica trauria, sense cap mena de dubte, a la llum. El de Santa Eulàlia és del tot desconegut, també. Fins i tot el nom sembla del tot perdut.