Berkeli | |||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
97Bk
| |||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| |||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
Aspecte | |||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
Platejat Berkeli metàl·lic Línies espectrals del berkeli | |||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
Propietats generals | |||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
Nom, símbol, nombre | Berkeli, Bk, 97 | ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
Categoria d'elements | Actínids | ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
Grup, període, bloc | n/d, 7, f | ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
Pes atòmic estàndard | (247) | ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
Configuració electrònica | [Rn] 5f9 7s2 2, 8, 18, 32, 27, 8, 2 | ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
Propietats físiques | |||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
Fase | Sòlid | ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
Densitat (prop de la t. a.) |
(alfa) 14,78 g·cm−3 | ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
Densitat (prop de la t. a.) |
(beta) 13,25 g·cm−3 | ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
Punt de fusió | (beta) 1.259 K, 986 °C | ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
Punt d'ebullició | (beta) 2.900 K, 2.627 °C | ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
Propietats atòmiques | |||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
Estats d'oxidació | 3, 4 | ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
Electronegativitat | 1,3 (escala de Pauling) | ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
Energia d'ionització | 1a: 601 kJ·mol−1 | ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
Radi atòmic | 170 pm | ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
Miscel·lània | |||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
Estructura cristal·lina | Hexagonal empaquetada compacta | ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
Ordenació magnètica | Paramagnètic | ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
Conductivitat tèrmica | 10 W·m−1·K−1 | ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
Nombre CAS | 7440-40-6 | ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
Isòtops més estables | |||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
Article principal: Isòtops del berkeli | |||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|
El berkeli és un element sintètic de la taula periòdica el símbol del qual és el Bk i el seu nombre atòmic és 97. Pertany a la sèrie dels actinoides i fou el cinquè element transurànic en sintetitzar-se. S.G. Thomson, A. Ghiorso i G.T. Seaborg l'obtingueren el 1949 bombardejant americi 241, descobert només cinc anys abans pel mateix equip d'investigadors, amb partícules α. El nom és en honor a la ciutat californiana de Berkeley, on se sintetitzà. Posteriorment, fou identificat a la natura al reactor nuclear natural d'Oklo, Gabon, en quantitats molt petites. L'isòtop més estable és el berkeli 247 (t½ = 1.380 a), però és difícil obtenir-lo. L'isòtop berkeli 249 s'empra per produir californi 250 i fou emprat per sintetitzar per primer cop l'element tennes bombardejant-lo amb cations calci 48 el 2009.