Back Bernardo Pasquini ALS برناردو باسكينى ARZ Бернарда Пасквіні Byelorussian Бернардо Паскини Bulgarian Bernardo Pasquini Czech Bernardo Pasquini Danish Bernardo Pasquini German Bernardo Pasquini English Bernardo Pasquini Esperanto Bernardo Pasquini Spanish

Bernardo Pasquini

Plantilla:Infotaula personaBernardo Pasquini

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement7 desembre 1637 Modifica el valor a Wikidata
Massa e Cozzile (Itàlia) Modifica el valor a Wikidata
Mort22 novembre 1710 Modifica el valor a Wikidata (72 anys)
Roma Modifica el valor a Wikidata
Sepulturabasílica de San Lorenzo in Lucina Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióorganista, compositor, clavicembalista Modifica el valor a Wikidata
Membre de
GènereÒpera Modifica el valor a Wikidata
MovimentMúsica barroca Modifica el valor a Wikidata
ProfessorsLoreto Vittori Modifica el valor a Wikidata
AlumnesFrancesco Gasparini, Tommaso Bernardo Gaffi (en) Tradueix i Floriano Maria Arresti (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
InstrumentOrgue, orgue, instrument musical i clavicèmbal Modifica el valor a Wikidata
Musicbrainz: 6307b6ca-16f3-44cf-9223-3780a8c27dbc Discogs: 850540 IMSLP: Category:Pasquini,_Bernardo Find a Grave: 22122627 Modifica el valor a Wikidata

Bernardo Pasquini (Massa e Cozzile, 7 de desembre de 1637 - Roma, 22 de novembre de 1710) fou un compositor, organista i clavicembalista alumne de Loreto Vittori i Antonio Cesti. De jove va viatjar a Roma i va entrar al servei del príncep Borghese. Des del 1661 fou organista de diverses esglésies romanes, entre les quals de la basílica de Santa Maria Maggiore tenint en aquesta estada diversos alumnes entre ells a Johann Philipp Krieger, Georg Muffat,[1] Giovanni Maria Casini.[2] Va gaudir de la protecció de la reina Cristina de Suècia, i en aquest honor va compondre el 1679 l'òpera Dov'é amore è Pietà. Fou molt apreciat com a clavicembalista en nombroses corts europees de l'època.[3] Durant els seus últims anys de vida va ser mestre de Domenico Zipoli.

Com a compositor, destaca la seva obra per a teclat; fou un dels primers a utilitzar-hi la forma sonata, composició en què precedí Domenico Scarlatti. A més de les sonates és autor de 24 tocates, 11 suites, diversos concerts, una trentena d'òperes i oratoris, cantates i motets, entre d'altres.

Pasquini va morir a Roma, i va ser enterrat a l'església de San Lorenzo in Lucina.

  1. ↑ Edita SARPE, Gran Enciclopedia de la Música Clásica, vol. III, pàg. 887. (ISBN 84-7291-226-4)
  2. ↑ Edita SARPE, Gran Enciclopedia de la Música Clásica, vol. I, pàg. 237. (ISBN 84-7291-226-4)
  3. ↑ «Bernardo Pasquini». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
From Wikipedia, the free encyclopedia · View on Wikipedia

Developed by razib.in