Back Бінг Kросбі ADY Bing Crosby Afrikaans ቢንግ ክሮስቢ Amharic Bing Crosby AN Bing Crosby ANG بينغ كروسبي Arabic بنج كروسبى ARZ বিং ক্ৰাজবি Assamese Bing Crosby AST Binq Krosbi Azerbaijani
Bing Crosby (Tacoma, Washington, 3 de maig de 1903 - Madrid, Espanya, 15 de juliol de 1977) fou un cantant, ballarí i actor estatunidenc.[1][2][3] Primera estrella multimèdia, va ser un dels artistes musicals més populars i influents del segle XX a tot el món.[4] Va liderar les vendes de discos, les classificacions de la ràdio i els ingressos per les pel·lícules del 1926 al 1977. Va fer més de 70 llargmetratges i va gravar més de 1.600 cançons.
L'inici de la seva trajectòria va coincidir amb innovacions en la gravació que li van permetre desenvolupar un estil de cant íntim que va influir en molts cantants masculins que el van seguir, com Perry Como,[5] Frank Sinatra,[6] Dean Martin, Dick Haymes, Elvis Presley,[6] i John Lennon.[6]
La revista "Yank" va dir que era "la persona que més havia fet per la moral dels militars a l'estranger" durant la Segona Guerra Mundial.[7] L'any 1948, les enquestes americanes el van declarar "l'home viu més admirat", per davant de Jackie Robinson i el papa Pius XII.[1][8] El 1948, Music Digest va estimar que els seus enregistraments omplien més de la meitat de les 80.000 hores setmanals assignades a la música de ràdio gravada.[8]
Crosby va guanyar l'Oscar al millor actor per la seva actuació a Going My Way (1944) i va ser nominat per la seva seqüela, The Bells of St. Mary's (1945), al costat d'Ingrid Bergman, convertint-se en el primer dels sis actors nominats dues vegades per interpretant el mateix personatge. El 1963, Crosby va rebre el primer premi Grammy Global Achievement Award.[9] És una de les 33 persones que tenen tres estrelles al Passeig de la Fama de Hollywood,[10] en les categories de cinema, ràdio i gravació d'àudio.[11] També va ser conegut per les seves col·laboracions amb el seu amic Bob Hope, protagonitzant les pel·lícules Road to... de 1940 a 1962.
Crosby va influir en el desenvolupament de la indústria discogràfica després de la Segona Guerra Mundial. Després de veure una demostració d'una gravadora alemanya de bobina oberta portada als Estats Units per John T. Mullin, va invertir 50.000 dòlars a l'empresa d'electrònica de Califòrnia Ampex per fer còpies. Després va convèncer ABC perquè li permetés gravar els seus programes. Es va convertir en el primer intèrpret a pregravar els seus programes de ràdio i a dominar els seus enregistraments comercials en cinta magnètica.
Mitjançant l'enregistrament, va fer els seus programes de ràdio amb les mateixes eines de direcció i artesania (edició, recuperació, assaig, canvi de temps) utilitzats en la producció de pel·lícules, una pràctica que es va convertir en estàndard de la indústria.[12] A més del seu treball amb les primeres gravacions de cintes d'àudio, va ajudar a finançar el desenvolupament de cintes de vídeo, va comprar estudis de televisió, va criar cavalls de carreres i va ser copropietari de l'equip de beisbol dels Pirates de Pittsburgh, temps durant el qual l'equip va guanyar dues Sèries Mundials (1960 i 1971). La carrera professional de Bing Crosby es va dividir entre cinema, comèdia i música. Bing va ser l'amfitrió de dos programes de televisió i a la ràdio. La seva companyia de producció Bing Crosby Enterprises va ajudar a molts artistes de Rock'n'Roll a gravar per una petita quota.[13] Va popularitzar l'ús del micròfon, i gràcies al qual va poder mostrar la seva veu de cantant.[13]
- ↑ 1,0 1,1 Giddins, Gary. Bing Crosby: A Pocketful of Dreams. Little, Brown, 2001, p. 30–31. ISBN 0-316-88188-0.
- ↑ «Bing Crosby – Hollywood Star Walk».
- ↑ «Bing Crosby dies of heart attack». , 15-10-1977.
- ↑ Communications, Museum of Broadcast. The Museum of Broadcast Communications Encyclopedia of Radio (en anglès). Fitzroy Dearborn, 2004. ISBN 978-1-57958-431-3.
- ↑ Gilliland, 1994, cassette 1, side B.
- ↑ 6,0 6,1 6,2 Giddins, Gary «MUSIC; Bing Crosby, The Unsung King of Song» (en anglès). The New York Times, 28-01-2001 [Consulta: 27 maig 2020].
- ↑ Giddins, Gary. Bing Crosby – Swinging on a Star – The War Years 1940–1946. Nova York: Little, Brown & Co, 2018, p. 546. ISBN 978-0-316-88792-2.
- ↑ 8,0 8,1 Hoffman, Dr. Frank. «Crooner». Arxivat de l'original el 11 març 2007. [Consulta: 29 desembre 2006].
- ↑ , 10-12-2015 [Consulta: 29 febrer 2016].
- ↑ «Hollywood Star Walk». Projects.latimes.com.
- ↑ «Bing Crosby». Hollywood Walk of Fame, 25-10-2019.
- ↑ «Engineering and Technology History Wiki». Ethw.org. [Consulta: 19 gener 2019].
- ↑ 13,0 13,1 Bing Crosby and American Culture, page 73